'La pell freda', al cinema

Els cineastes David i Àlex Pastor, autors del curt 'La ruta natural', escriuran un guió en anglès, basat en la novel·la 'La pell freda', d'Albert Sánchez Piñol. La productora espanyola KanZaman va obtenir els drets cinematogràfics de l'obra i vol fer "una pel.lícula internacional amb estrena principal als EUA". El projecte es presentarà de manera oficial al festival de Cannes.

Islàndia podria acollir el rodatge del film. Part del pressupost es destinarà a fer que els efectes especials siguin impecables. Àlex Pastor creu que la novel·la "respira l'atmosfera dels grans llibres d'aventures, però té un punt més fosc. El gran mecanisme de propaganda bèl.lica és classificar l'enemic com a monstres; però la novel.la fa un gir de 180 graus, quan el protagonista descobreix que aquestes criatures tenen sentiments".

Albert Sánchez Piñol ha declarat que el resultat que acabi tenint l'adaptació és imprevisible. "Depens de massa factors. Si falla el productor de fotografia es pot enfonsar. No és a les meves mans. Els guionistes diuen que volen preservar l'esperit del relat, i jo els ho agraeixo".

Novè butlletí de la SCCFF

Ja podeu descarregar-vos el novè butlletí electrònic de la SCCFF, corresponent als mesos de març i abril, dedicat al món de la ciència-ficció i la fantasia en llengua catalana. Hi trobareu cròniques de l'Assemblea de la societat a Lleida i de la celebració de les segones Ter-Cat; l'article de Toni Segarra 'Per què els fans no llegixen BD's?'; el relat 'Taüt', de Montserrat Galícia, i les seccions habituals de notícies, llibres, cine i còmics.

A l'editorial, escrita a partir d'un article publicat al Sunday Times, hi podem llegir: 'La Ciència, la de veritat, avança a una tal velocitat que, avui dia, potser és difícil trobar un argument futurista que no hagi caducat abans que l'obra s'hagi donat per acabada. Potser per això, els arguments actuals es basen en esdeveniments impossibles, tan impossibles que de vegades poden arribar a semblar ridículs i, encara pitjor, els que semblen originals es repeteixen un cop i un altre amb diferents enfocaments, de tal manera que tenim constantment la sensació d'un "déjà vu".'

El primer butlletí electrònic de la SCCFF va sortir el desembre de 2006. El desè es publicarà el maig vinent. Obert a tota mena de col·laboracions, els interessats a col·laborar-hi podeu adreçar-vos al correu electrònic de la societat.

TV-3 emetrà un llarg d'Álex Sampayo

Aquest estiu TV3 emetrà l'últim treball del director Álex Sampayo: 'O Espello', una tv-movie de terror psicològic protagonitzada per Pedro Alonso, Xosé Manuel Olveira i Leticia Dolera. El film, que es va enregistrar a Catalunya, també es projectarà a la Televisió de Galícia (TVG).

'O Espello' mostra la història de la Sònia, una noia que viu una crisi matrimonial. Sònia compra el mirall d'un hotel, en una subhasta, i s'adona que s'hi reflecteix una de les cambres d'aquell hotel. Tot apunta que allà hi va haver un assassinat.

Les memòries de Joaquim Muntañola

El dibuixant Joaquim Muntañola (Barcelona, 1914) ha escrit el volum 'La memòria fa pessigolles', publicat per Angle Editorial.

La presentació del volum tindrà lloc el 10 de març, a les 19:30, a la Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62). El ninotaire, que assistirà a l'acte, serà presentat pel periodista Xavier Grasset i el dibuixant Kap.

Muntañola, autor polifacètic i creador de personatges com 'Josetxu el Vasco' o 'El Professor Pitoff', passa revista a la seva trajectòria ,en un text amb més de 100 dibuixos en color fets expressament i cinc caricatures de companys de feina.

El 2006, l'autor va protagonitzar l'exposició retrospectiva 'Muntañola. L'art de viure, l'art de riure', al Museu de Granollers. El 2004, Cossetània Edicions li reeditava el western 'Han arribat dos homes', que havia aparegut a la revista En Patufet, l'any 1937.

Moret troba obsoleta la ciència-ficció

El discurs no és nou: la ciència-ficció és un invent caduc. Els avenços tecnològics del dia a dia li han passat la mà per la cara.

Autors del gènere, com J.G. Ballard, ja ho havien dit fa anys. L'escriptor Xavier Moret (Barcelona, 1952), en la seva columna d'El Periódico titulada Ciència Ficció, fa un diagnòstic semblant.

Moret escriu: 'Al pas que anem, potser és millor que els autors de Ciència Ficció comencin a valorar la possibilitat d'escriure novel.les realistes, policíaques o del gènere que vulguin, sempre que no sigui el que han practicat fins ara. I és que, llegint els diaris, fa la impressió que la realitat els supera de llarg. Repassem: una sonda busca aigua al planeta Mart, una empresa es fa d'or venent parcel·les a la Lluna, un vaixell oceanogràfic planeja baixar a una fossa de 4.900 metres a l'oceà Atlàntic i, per acabar de reblar el clau, s'inaugura a les illes Svalbard, a mil quilòmetres del Pol Nord, un magatzem a prova de míssils on es guardaran 4,5 milions de llavors. És evident que tot plegat té a veure amb els anuncis apocalíptics sobre el canvi climàtic: veient que per aquí a la Terra les coses van mal dades, els científics es dediquen a buscar nous mons i s'inventen una versió postmoderna de l'Arca de Noè, una nevera gegant a la qual podran recórrer els comptats supervivents que quedin quan la humanitat se'n vagi en orris. El que deia: la Ciència No Ficció s'està menjant l'espai de la Ciència Ficció. "He vist coses que no em creuríeu", deia el replicant Roy Batty, a Blade Runner. Per sort, la novel.la és de l'any 1968 i la pel·lícula del 1982, perquè si pronunciés ara aquesta frase, s'arriscaria que algun espavilat li digués: "Ah, sí, ja ho he llegit al diari". Tot va molt de pressa, i mentre els científics suplanten el rol dels escriptors futuristes, fa la impressió que un dia d'aquests apareixerà un profeta clarivident que, posant els ulls en blanc, pronunciarà la frase definitiva: "L'últim, que apagui el llum".'

Tot és opinable, per descomptat. Nomes un petit però: a la novel·la de Philip K. Dick, Roy Baty no empra mai el monòleg que va popularitzar Rutger Hauer a 'Blade Runner'.

Un espectre lletraferit al TNC

La Sala Tallers del TNC acull, del 6 al 30 de març, la comèdia 'Un fill, un llibre, un arbre', de Jordi Silva (Barcelona, 1973). L'obra, dirigida per Antonio Calvo, parteix de la dita que proclama que tothom, abans de morir, hauria de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre.

Pep Anton Muñoz dóna vida a l'Amadeu, l'espectre d'un escriptor, mort fa dos anys, que empeny quatre personatges -Pep, Maria, Elisabeth i Antoni- a assolir aquestes fites. Mentrestant, ell s’ho mira tot des del seu jardí–purgatori particular, tenint cura dels seus bonsais, amb la parsimònia de qui ja només li queda viure en el record d’aquells que el van conèixer.

Versió teatral de H.G. Wells, a Girona

La companyia Dimitri Ialta estrena demà dissabte (22.00 h) i diumenge (19.00 h), a la sala La Planeta de Girona, l'adaptació teatral de la narració 'La porta del mur', de H.G. Wells. Els intèrprets són un ballarí (Andreu Badii) i un actor (Francesc Ten), que dialoguen des de dos plans diferents, la imaginació, la ficció i la realitat.

'La porta del mur' explica la història de Lionel Wallace, un home que emprèn un viatge arriscat cap al passat. La porta del títol és verda en un mur blanc que condueix a «realitats immortals», a un jardí on tot és bell, una mena de paradís en què regna la felicitat. El protagonista només travessa la porta una vegada en la seva infància i, tot i desitjar-ho amb totes les seves forces, no la torna a travessar més, malgrat tenir-ne diverses oportunitats.

Pottermania a la Plaça dels Àngels

Demà dijous, a 2/4 de 7 de la tarda sortirà a la venda el darrer volum de Harry Potter: 'Harry Potter i les relíquies de la Mort'.

Aprofitant que el llibre tanca la sèrie de J. K. Rowling dedicada al mag, l'editorial Empúries, amb la col·laboració del Districte de Ciutat Vella i Biblioteques de Barcelona, ha preparat un acte festiu, per demà, a 2/4 de 6 de la tarda, una hora a la Plaça dels Àngels.

A la festa prèvia a l'inici de la pottermania, el mag Enric Magoo ensenyarà uns trucs bàsics al públic, per convertir-se en futurs aspirants a matricular-se a Hogwarts, i el televisiu Queco Novell llegirà el primer capítol del llibre.

L’acte acabarà a 2/4 de 7, quan Magoo desvetllarà, gràcies als seus encanteris, la imatge (fins llavors desconeguda) de la coberta de 'Harry Potter i les relíquies de la Mort'. El volum, traduït per Xavier Pàmies, sortirà a la venda amb un primer tiratge de 50.000 exemplars.

Projecció de 'Vampir-Cuadecuc,' a Figueres

Figueres enceta avui el cicle 'La mirada Portabella', dedicat al director Pere Portabella. Entre els actes previstos hi haurà la projecció gratuïta de tota l'obra cinematogràfica de Portabella.

El cicle comença aquesta tarda amb la taula rodona 'L'art, la política i l'espai públic. Els nous camins de la creació cultural' (Museu del Joguet, 19.30h) i la projecció del llargmetratge 'El silenci abans de Bach' (Catcinemes, 22.15h), presentada pel director.

El Museu del Joguet projectarà demà, dissabte, el documental 'Vampir-Cuadecuc' (1970) a les 17h i les 19.30h. El film, que planteja reflexions sobre el gènere d'horror, es va realitzar mentre Cristopher Lee, Jack Taylor i Herbert Lom filmaven el llargmetratge 'El conde Drácula', sota la direcció de Jesús Franco.

Al cap de poc temps de ser estrenat, 'Vampir-Cuadecuc' es va projectar en un cicle organitzar pel MOMA, a Nova York (Portabella no hi va poder assistir, ja que el règim franquista li va negar el permís per sortir del país). En poc temps, aquest film del director català es va convertir en una peça de culte entre els aficionats al gènere fantàstic dels Estats Units.

Glénat treu els Metabarons en català

Edicions Glénat publicarà en tres volums la sèrie 'La nissaga dels Metabarons', del dibuixant Juan Giménez i el guionista Alejandro Jodrorowsky. L'obra servirà per donar inici a la col·lecció 'Compactes Glénat'.

'La nissaga dels Metabarons' és un spin-off de la famosa sèrie 'L'Incal', escrita per Jodorowsky i dibuixada per Moebius. En aquesta, hi va aparèixer l’últim descendent dels Metabarons, com a personatge secundari. Jodorowsky va decidir desenvolupar la dinastia familiar d’aquest personatge amb una preqüel·la sobre la història dels primers Metabarons.

'La nissaga' està força influènciada per la novel·la 'Dune', de Frank Herbert (cosa gens estranya, tenint en compte que Jodorowsky, també cineasta, va participar a un un projecte d’adaptació al cine del llibre, que no es dur a terme. Cada àlbum relata la història d’un membre de la nissaga. Combinant elements de ciència-ficció, la mitologia grega o el feudalisme japonès, guionista i dibuixant han aconseguit crear una sèrie valorada i traduïda a nombroses llengües.

Assemblea de la SCCFF a Lleida

La sala de Col·loquis de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (Lleida) va acollir, el 2 de febrer, l'assemblea general ordinària de la SCCFF. Durant la sessió es va posar damunt la taula el tema de la renovació de la meitat de la junta, que tindrà lloc l'estiu vinent.

L'assemblea va proposar que continuessin a la nova junta Isidor Bernabé, Òscar Pàmies, Toni Segarra i Antoni Munné Jordà. Algun d'aquests components exercirà alguna de les tasques de les quals s'encarregaven, fins aleshores, els membres dimissionaris Rosa Fabregat, Bea Puig i Àfrica Rubiés. En paral·lel, es va proposar la incorporació com a nous vocals de Jordi Font-Agustí (per a crear una vocalia de literatura i ciència), Montserrat Galícia i Pep Homar.

També es va acordar que Antoni Munné-Jordà ocupés la presidència de la Societat i que Antoni Rosa Fabregat, la presidenta sortint, es convertirà en presidenta vitalícia honorària a partir de la propera assemblea, que haurà de refrendar aquests canvis.

Per ingressar a la SCCFF només cal fer un ingrés de 10 euros anuals; aquesta quota, de fet, és simbòlica, ja que la societat no té cap afany de lucre i procura esmerçar aquests ingressos en la promoció del gènere fantàstic, de terror i de ciència-ficció en català (dins les possibilitats de cadascun dels seus components).

Els interessats a donar-se d'alta a la societat poden dirigir-se a la llista de correus, oberta a socis i no-socis, i demanar quines passes s'han de fer per formar part de la societat.

Homenatge sorpresa a Rosa Fabregat

L'escriptora Rosa Fabregat, la nostra benvolguda presidenta de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, va rebre l'homenatge de companys, amics i membres de la societat, el dissabte 2 de febrer, durant una trobada de l'assemblea de socis celebrada a Lleida.

Fabregat, que acabava de celebrar el 75è aniversari, va rebre un llibre personalitzat, compost per textos, dibuixos i imatges dels seus companys i amics. La primera dama de la SCCFF, emocionada, va agrair el detall i es va comprometre a continuar defensant el nostre gènere literari preferit com sempre ho ha fet. Trobareu imatges de l'acte al fotobloc de la societat.

Des d'aquí ens afegim a l'homenatge, desitjant a la nostra presidenta una llarga vida i noves publicacions. Per molts anys, Rosa!