La
Sala Beckett estrena aquesta nit l'obra teatral
'La màquina de parlar', escrita i dirigida per
Victoria Szpunberg (a la imatge). L'obra, que es podrà veure fins el 6 de gener, transcorre en un futur incert. Els protagonistes són una dona argentina que treballa de màquina de parlar (Sandra Monclús), un gos que dóna plaer (Jordi Andújar) i el senyor Bruno (Marc Rosich), propietari d'ambdós.
Sobre l'argument, Szpunberg diu: "He situat la història en el futur, per inventar un món paral·lel. És un temps en què les màquines ja no funcionen i determinades persones han de fer de màquines. Perquè l'usuari no se senti cohibit, necessita creure que és una màquina i fins i tot fa servir un comandament a distància sense microxip, com un placebo".
¿Què és exactament una màquina de parlar? "El Sr. Bruno compra la màquina, que és una dona que viu en una cadira. Hi ha un moment en què ella comença a passar-se de rosca i és quan ell compra una altra màquina: El gos que dóna plaer. I entre els tres s'estableix una relació".
¿La màquina de parlar té necessitats i sentiments? "No té necessitats com les nostres. Fa anys que fa aquesta feina i pateix cruiximent d'ossos de no moure's. No camina. Pot prendre sucs... Pel que fa a sentiments, sí que en té, perquè el viatge de l'obra és la humanització d'aquesta màquina. Reflexiona sobre la solitud, les intimitats artificials, les relacions de poder... També hi ha amor, passió i visceralitat", conclou Szpunberg.