15 de desembre del 2007

TV3 estrena la sèrie 'El meu heroi'

TV3 i el Canal 300 estrenen avui la sèrie 'El meu heroi', que narra les peripècies d'un superhome que prova de mantenir en secret la seva identitat.

L'emissió d'aquest dissabte comprendrà l'episodi pilot de la sèrie i el segon capítol, titulat 'Endevina qui vindrà a dinar'. A TV3, es podrà veure a les 19.50h mentre que al Canal 300 s'emetrà a les 21.30h, en la versió original anglesa.

'El meu heroi' és una producció de Big Bear Films per a la BBC. El seu protagonista és George Sunday, un jove irlandès que intenta combinar la seva feina com a botiguer d'aliments naturals i marit de la infermera Janet Dawkins, amb la seva condició de superheroi, provinent del planeta Ultron i conegut com a 'Termoman'.

Apleguen les obres juvenils de Ruiz Zafón

Les novel·les 'El Príncep de la Boira', 'El Palau de la Mitjanit' i 'Les llums de Setembre', de Carlos Ruiz Zafón, han estat aplegades en el volum 'La trilogia de la boira' que ha editat Planeta.

L'escriptor barceloní va publicar aquestes tres obres abans que l’èxit de 'La sombra del viento' el catapultés a l'èxit internacional. Aquestes tres novel·les formen un cicle de misteri i aventura, ple d’intriga i suspens. En els relats s'hi barregen elements que van des de la literatura fantàstica i gòtica a la narrativa audiovisual i el manga, combinats amb el ganxo narratiu i l'estil inconfusible de l'autor.

Surt el primer volum de 'Tobi Lolness'

Empúries ha publicat el primer volum de 'Tobi Lolness', l'obra de Timothée de Fombelle, guanyadora dels premis Andersen (Itàlia), el Saint-Exupéry i el Sorcières (França).

La novel·la és una faula protagonitzada per un heroi minúscul, un noi de tretze anys d'un mil·límetre i mig d'alçada, que mira de sobreviure en l'univers que conté un arbre. Aquí en podeu llegir una crítica de Pep Molist.

14 de desembre del 2007

Jordi Sabatés presenta 'Tren de somnis'

L'obra 'Tren de somnis', del compositor i pianista Jordi Sabatés, s'estrenarà el 20 de desembre a la Sala Tallers del TNC, on es podrà veure fins al 6 de gener. L'obra, de caràcter multidisciplinar, uneix música, teatre, dansa de percussió i cine en un homenatge a F. W. Murnau, Buster Keaton, Grouxo Marx, Georges Méliès i Segundo de Chomón.

Sabatés recull en aquesta obra els millors moments dels muntatges 'Nosferatu en concert', 'El món màgic de Georges Méliès', 'Keatoniana (Un somni de Buster Keaton)' i 'Música per a a una il·lusió: univers Chomón'.

El compositor ens proposa "un viatge per l'humor, la màgia i la fantasia, a través de la imaginació" i de la mà dels "grans noms" que han creat les tècniques i efectes especials que avui dia "encara regeixen el nostre cinema".

El director de l'espectacle, Joan Font, ha afirmat que "'Tren de somnis' també és un concert", perquè la música és "l'eix conductor i vertebrador de l'espectacle". Una música original i en directe, a càrrec de Jordi Sabatés i la Camut Band, la qual inclourà peces de piano, percussió i claqué.

Després de la sessió del dia 21, els assistents podran intercanviar les seves opinions amb Sabatés mitjançant un col·loqui, moderat per Joan Font.

Curs de 'stop-motion' al Museu del Cinema

El Museu del Cinema de Girona ofereix aquest Nadal un taller de cine d'animació amb la tècnica de l'stop-motion (que va popularitzar el genial Ray Harryhausen). El taller es farà els dies 27, 28 i 31 de desembre i 2, 3 i 4 de gener de 2008, de 10 del matí a 2 del migdia. L'experiència, realitzada per Pamtomaka produccions, va dirigida a mainada d'entre 10 i 14 anys. La inscripció costa 60 euros i les places són limitades.

En paral·lel, el Museu continua exhibint la mostra temporal 'El cinema, també un gran joguet', dedicada a les màquines de projecció i els films animats patentats pels germans Nicolau de Barcelona, sota la marca comercial 'Cine Nic'.

13 de desembre del 2007

Palahniuk mira cap al futur a 'Rant'

Empúries ha publicat 'Rant. La vida d'un assassí en sèrie', del novel·lista Chuck Palahniuk.

L'obra està ambientada en un futur proper, on la població està dividida entre diürns i nocturns, a causa d'una perillosa epidèmia de ràbia que afecta els darrers. Els habitants de la nit, per poder viure experiències reals, es dediquen a xocar amb cotxes, ja que no poden viure experiències virtuals com els diürns, degut a que l'epidèmia els ha espatllat els USB que porten incorporats a la nuca. Aquí podeu llegir una crítica de 'Rant' d'Anton Not.

'La màquina de parlar', a la Sala Beckett

La Sala Beckett estrena aquesta nit l'obra teatral 'La màquina de parlar', escrita i dirigida per Victoria Szpunberg (a la imatge). L'obra, que es podrà veure fins el 6 de gener, transcorre en un futur incert. Els protagonistes són una dona argentina que treballa de màquina de parlar (Sandra Monclús), un gos que dóna plaer (Jordi Andújar) i el senyor Bruno (Marc Rosich), propietari d'ambdós.

Sobre l'argument, Szpunberg diu: "He situat la història en el futur, per inventar un món paral·lel. És un temps en què les màquines ja no funcionen i determinades persones han de fer de màquines. Perquè l'usuari no se senti cohibit, necessita creure que és una màquina i fins i tot fa servir un comandament a distància sense microxip, com un placebo".

¿Què és exactament una màquina de parlar? "El Sr. Bruno compra la màquina, que és una dona que viu en una cadira. Hi ha un moment en què ella comença a passar-se de rosca i és quan ell compra una altra màquina: El gos que dóna plaer. I entre els tres s'estableix una relació".

¿La màquina de parlar té necessitats i sentiments? "No té necessitats com les nostres. Fa anys que fa aquesta feina i pateix cruiximent d'ossos de no moure's. No camina. Pot prendre sucs... Pel que fa a sentiments, sí que en té, perquè el viatge de l'obra és la humanització d'aquesta màquina. Reflexiona sobre la solitud, les intimitats artificials, les relacions de poder... També hi ha amor, passió i visceralitat", conclou Szpunberg.

12 de desembre del 2007

'Les mil i una nits' de Frederic Amat

El pintor, gravador i escenògraf Frederic Amat ha aportat una nova visió de 'Les mil i una nits' en l’edició en castellà d'aquesta obra, publicada per Círculo de Lectores/Galaxia Gutenberg. L'artista ha explicat que "en les meves il.luminacions volia defugir els orientalismes tronats i decimonònics. La meva voluntat és ser company de viatge del lector, sorprendre i suggerir".

Els originals fets per Amat es poden veure al Centre Cultural de la Fundació Cercle de Lectors a Barcelona (Consell de Cent, 323), on s'exposaran fins al 5 de gener.

L’exposició es podrà visitar de dilluns a divendres des de les 10 del matí fins les 8 del vespre i els dissabtes de les 11 del matí a les 2 del migdia i de les 5 de la tarda a les 8 del vespre. Diumenges i festius estarà tancat.

11 de desembre del 2007

El 'mecanoscrit' es convertirà en film

Adelais de Pedrolo (a la imatge), filla de l'escriptor Manuel de Pedrolo, ha donat el vist-i-plau per a l'adaptació cinematogràfica de la novel·la 'El mecanoscrit del segon origen'. Tot i que l'obra (una de les més venudes en català) havia suscitat l'interès d'altres productores, aquestes no acabaven de decidir-se degut a una de les clàusules imposada per l'escriptor -que el film es rodés en català-.

El productor Tono Folguera i el seu soci Carles Porta van empendre les negociacions a través de la productora Antàrtida i, respectuosos amb el desig lingüístic del novel·lista, han obtingut l'aprovació de la Fundació Manuel de Pedrolo. Folguera i Porta volen fer un film ambiciós, que reuneixi fantasia, terror psicològic i amor adolescent, capaç d'interessar els espectadors de fora de Catalunya.

Adelais de Pedrolo ha recordat que el seu pare havia quedat desencantat amb totes les adaptacions àudiovisuals que s'havien fet dels seus llibres. Entre aquestes, hi ha una sèrie televisiva de sis capítols sobre 'El mecanoscrit', feta per Ricard Reguant el 1985, a la qual va seguir el telefilm 'Solució de continuïtat'. Al cine s'hi han pogut veure 'M'enterro en els fonaments', de Josep Maria Forn; 'El poder del deseo' (la versió de 'Joc Brut'), de Juan Antonio Bardem; i 'Garum' (basada en 'Procés de contradicció'), de Tomàs Muñoz.

Més d'un milió de persones ha vist 'Rec'

La pel·lícula 'Rec', de Jaume Balagueró i Paco Plaza, ha superat ja el milió d'espectadors des que es va estrenar el 23 de novembre i porta recaptats sis milions d'euros. El film es consolida com la segona producció de l'Estat espanyol més taquillera del 2007, només per darrere d''El Orfanato', de Juan Antonio Bayona.

Segons Filmax la bona acollida de 'Rec' demostra 'l'interès creixent pel gènere del terror'. Als Estats Units s'està rodant una versió pròpia de la pel·lícula que portarà per títol 'Quarantine'.

10 de desembre del 2007

L'OBC dedica un cicle a la ciència-ficció

L'OBC estrena demà dimarts, a L'Auditori, un petit cicle d'actuacions dedicades a les bandes sonores del cine fantàstic i de ciència-ficció.

La formació, dirigida per Virginia Martínez, interpretarà peces originals de Patrick Doyle (del film 'Frankestein de Mary Shelley'), Richard Strauss ( de '2001: Una odissea de l’espai'), John Williams ('E.T.', 'La guerra de les galàxies ', 'Encontres a la tercera fase', 'Parc Juràssic'), Bernard Hermann ('Fahrenheit 451'), Györg Ligeti ('2001: Una odissea de l’espai') i Javier Navarrete 'El laberinto del fauno').

Dimecres l'OBC viatjarà a Tarragona, i dijous, a Girona per oferir aquest concert, que divendres repetirà a L'Auditori per tancar el cicle. Coincidint amb aquesta mini-gira, L'Auditori ha editat un dossier pedagògic dedicat a la ciència-ficció, obra de Jordi Cos.