1 de desembre del 2007

Alzamora parla de 'Nit de l'ànima'

L'escriptor Sebastià Alzamora reflexiona en la novel·la 'Nit de l'ànima' (Proa) sobre el mal i la recerca de la identitat a través del mite de Faust amb una barreja d'erotisme, ciència-ficció, novel·la d'idees i novel·la gòtica.

Segons ha dit l'autor, "Faust fa un viatge a una Barcelona derruïda per descobrir que el mal també està dins d'ell, i el diable potser no és qui li ha comprat l'ànima, sinó que ell ha renunciat a la seva ànima".

Alzamora creu que el mite de Faust està molt vigent actualment. "Tots som Faust, negociem la nostra ànima. Això passa sobretot quan hem entrat a la vida adulta". Molts autors han portat a la literatura aquest mite: Marlow, Goethe, Thomas Mann, Paul Valéry... Tot i això, l'autor no vol ser "presumptuós" i comparar-se amb aquests autors, sinó que ha intentat portar a Faust al seu terreny. "He intentat esquivar les altres obres que tracten el mite de Faust i he fet una espècie de caricatura, una sàtira esperpèntica de gran guinyol, d'allà la cita del principi de la novel·la de Valle Inclán"

'Nit de l'ànima' té un alt contingut eròtic. Alzamora explica: "El sexe apareix en moltes de les meves novel·les perquè és la manifestació més primària i potent de l'impuls. És una força que el cos viu manifestant-se de manera clara i directa i sense intervenció de l'intel·lecte".

L'escriptor presenta una Barcelona atemporal en ruïnes, sense llum i recoberta de líquens, inspirada en 'Blade Runner' de Ridley Scott, pel·lícula per la qual sent una gran admiració. "Tot i que expliquis coses de ciència-ficció, per molta imaginació i fantasia, en el fons estàs parlant de tu mateix. Tu ets els teus personatges en la mesura que existeixen, tot i que això no significa que tu et comportis com ells", ha volgut aclarir.

Collet-Serra fa el remake de 'El orfanato'



El director barceloní Jaume Collet-Serra serà el responsable del remake nord-america del film 'El orfanato', de Juan Antonio Bayona. El film, anomenat 'Orphan', es rodarà a Toronto i Mont-Real, amb els actors Peter Sarsgaard i Vera Farmiga. Els productors del film seran Joel Silver i Susan Downey, que van adquirir els drets del film de a través de la seva productora Dark Castle, fundada per Silver i Robert Zemeckis. De fet, 'La casa de cera', el primer film de Collet-Serra, va veure la llum a través de Dark Castle.

30 de novembre del 2007

El meravellós naixement d'Alícia

¿Com devia anar aquell passeig en barca, durant el qual les germanes Liddell, acompanyades pel senyor Dodgson, van sentir per primer cop el conte de les aventures d'Alícia? L'il·lustrador Ignasi Blanch i l'escriptor Àngel Burgas han volgut recrear aquell moment màgic al llibre 'Alícia i el país de les meravelles', que acaba de publicar La Galera.

Burgas també ha adaptat per a la mateixa editorial l'obra 'El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr Hyde’, de Robert Louis Stevenson, amb unes il.lustracions magnífiques de Tha.

29 de novembre del 2007

L'obra de Verdaguer viatja a Nova York

El Catalan Center de Nova York acull la presentació de 'Selected Poems of Jacint Verdaguer: A Bilingual Edition', la primera antologia en català i anglès de Jacint Verdaguer, obra de Ronald Puppo, americà i professor de la Universitat de Vic. El llibre està editat per la Universitat de Chicago, amb el suport de l'Institut Ramon Llull.

Ronald Puppo ha traduït en cos i ànima l'obra del poeta, fent-la rimar de dalt a baix. Entre els continguts de l'antologia hi ha els poemes èpics 'Introducció' i 'Somni d'Isabel', de 'L'Atlàntida' (1878) i un fragment del Cant IV 'La Maleïda' i el Cant X 'Guisla', de 'Canigó' (1886).

Exposició i CDrom d'Enric Valor

Avui s'inaugura a la Sala Aifos de la Universitat d'Alacant l'exposició 'Sendes i Carenes' d'Enric Valor i Vives. Durant l'acte es presentarà el CD 'Sendes i carenes, el món d'Enric Valor', realitzat per Víctor Labrado. El cdrom recrea les rondalles amb animacions de ninots de ceràmica popular valenciana i les combina amb els paisatges reals on succeeixen les històries.

L'exposició, organitzada per Escola Valenciana, ja s'ha pogut veure en nombroses poblacions del País Valencià. La mostra podrà ser visitada a la Sala Aifos de la Universitats fins el 19 de desembre. L'exposició vol ser un homenatge a Enric Valor, divulgar les seues rondalles i promoure'n la lectura, així com fer conéixer els paisatges i la geografia que el van inspirar.

El Cdrom 'Sendes i carenes, el món d'Enric Valor' val 10 euros. Els interessats en fer-ne la comanda poden trucar a la seu central d'Escola Valenciana (telèfon 96 347 27 83) i encarregar-lo.

28 de novembre del 2007

I premi Cryptshow de relats

El col·lectiu The Crypts organitza el 'I premi Cryptshow Festival de relat de terror, fantasia i ciència-ficció'. Es concediran tres premis no remunerats al millor relat de terror, el millor relat de fantasia i el millor relat de ciència-ficció.

Els guanyadors es donaran a conèixer el juliol de 2008, coincidint amb la celebració del 'Cryptshow Festival 08'. Els originals es poden presentar en llengua catalana o castellana. L'extensió mínima dels originals serà d'una frase; la màxima de 15.000 caràcters, incloent-hi els espais.

El termini de presentació de treballs és l'1 de gener de 2008 (Podeu llegir les bases senceres del concurs aquí).

'Festicurts' premia López i Balagueró

El tercer Festival Internacional de Curtmetratges de Figueres, Festicurts comença avui, amb un homenatge a l'actor Sergi López, que es farà a les 21.00h, al Cercle Sport. Dissabte serà el torn de l'homenatge al director Jaume Balagueró, a les 21.00h, al Cercle Sport. López i Balagueró rebran el premi especial ACAT en reconeixement a les seves trajectòries en el món cinematogràfic.

Durant els cinc dies del festival es projectaran 60 treballs, a l'auditori Narcís Monturiol del Cercle Sport. Els premis i les projeccions s'han dividit en les categories 'Altres mirades' (falsos documentals i vídeos de creació); 'Sense fronteres' (curtmetratges de ficció); 'Animació' (dedicat a aquest gènere) i 'Autors catalans'. A cada categoria s'hi presenten treballs vinculats al terror, el fantàstic i la ciència-ficció. Festicurts està organitzat per l'associació ACAT, formada per joves cineastes empordanesos.

27 de novembre del 2007

BCN ciberpunk a 'Horitzó de successos'

La Barcelona del 2059, convertida en una megalòpoli, és un dels escenaris de la novel·la 'Horitzó de successos', de Vladimir Hernández Pacín i Teresa Udina. L'obra, guanyadora del IX Premi Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró, ha estat publicada per Pagès Editors. La novel·la barreja la incursió d'un grup de rapers en el Cretaci, durant un reality xou, l'acció d'un grup terrorista i la descoberta d'una informació encriptada.

El volum es complementa amb la narració 'Retorn Parcial', de Jordi Munnshe, peça guanyadora del IX Premi Pedrolo en la categoria de relat.

'Rec' recapta 1,5 milions d'euros

La pel·lícula REC, dirigida per Jaume Balagueró i Paco Plaza, ha recaptat més d'1'5 milions d'euros en el primer cap de setmana d'exhibició, fet que cosa la converteix en la pel·lícula produïda a l'Estat més vista durant el cap de setmana i en la tercera del rànquing total, per darrera d'Encantada i Beowulf. Segons Filmax, uns 263.000 espectadors han vist REC aquest cap de setmana.

Als EUA roden, des del 9 de novembre, un remake de l'obra que es titularà 'Quarentine'. Aquí podeu llegir una entrevista amb els directors del film.

26 de novembre del 2007

Tercer número de 'Miasma'

Acaba de sortir el tercer número de 'Miasma', la revista en català de relats de terror, fantasia i ciència-ficció. En aquesta ocasió, el butlletí publicat a Manresa recupera el conte 'La vetlla dels morts', de Joaquim Ruyra, i presenta el relat 'Col·lecció', d'Aina Ibáñez Roig, guanyadora del 1er Concurs de Microrelats Gore i de Terror de Molins de Rei.

El lector també trobarà en aquest número els contes 'Descans hipodèrmic', de Meritxell Genescà; 'La definitiva llar', de Jaume Benedito; 'El dòlar d'en John Jones', de Harry Stephen Keeler; 'Quan era mort', de Vincent O'Sullivan; 'Aliasing', de Meritxell Genescà; 'Gespa', de Josep Maria Argenté; 'Frederick Rolfe: el cranc uranià', d'Alexandre d'Averc; i 'El darrer viatge', de Marc Casas.

La portada de la revista és d'Iván Bolancer i Gustavo Rico ha fet les il·lustracions d'algun relat.

Laertes treu 'El monjo negre', de Txèkhov

Editorial Laertes publica la narració 'El monjo negre', d'Anton Txèkhov, dins la col·lecció L'Arcà. El conte és una mica diferent de l'obra de l'escriptor rus. 'El monjo negre' anunciat pel títol és una metàfora d'aquella il·lusió que fa viure el ser humà, encarnada en una visió sinistra que obceca el protagonista desencantat.

Des de l'any 1975, Laertes manté la col·lecció 'L'Arcà', dedicada a literatura de terror, fantàstica i ciència-ficció en llengua catalana.