La trama flueix entorn de la figura de Quinn, en altres temps poeta i ara, després de les morts de la seva esposa i el seu fill, escriptor de novel·la negra. Immers en la solitud enmig d’una ciutat bulliciosa, la seva vida trobarà un al·licient quan algú el truca insistentment a mitja nit, confonent-lo amb un detectiu anomenat Paul Auster. Quinn decidirà suplantar l’enigmàtic Auster i acceptar el cas de l’estrany personatge que li demana protecció davant del seu pare, un home amb un passat i un present ben foscos.
21 de desembre del 2007
Angle publica 'La ciutat de vidre'
La trama flueix entorn de la figura de Quinn, en altres temps poeta i ara, després de les morts de la seva esposa i el seu fill, escriptor de novel·la negra. Immers en la solitud enmig d’una ciutat bulliciosa, la seva vida trobarà un al·licient quan algú el truca insistentment a mitja nit, confonent-lo amb un detectiu anomenat Paul Auster. Quinn decidirà suplantar l’enigmàtic Auster i acceptar el cas de l’estrany personatge que li demana protecció davant del seu pare, un home amb un passat i un present ben foscos.
La Ventafocs vista per Joan Font
Joan Font ha volgut mostrar la Ventafocs com una dona en lluita: primer contra els personatges que l'envolten, el pare i unes germanes esperpèntiques, i després amb l'exterior, amb un món de l'aristocràcia que, al mateix temps, desencadena l'acció.
En aquest entorn hostil, el director ha decidit afegir-hi uns personatges: unes rates que representen una mena de coixí de la Ventafocs. 'Serveixen de fil conductor de la història -diu Font- i gairebé estan sobre l'escenari tota l'estona'. Si a la primera part són «normals», a la segona, un cop l'encanteri ha esclatat, agafen personalitat humana i generen, amb Alidoro, les transformacions màgiques 'Vam pensar en aquesta proposta abans que sortís el film Ratatouille!'
Segons Font, 'el conte original de Charles Perrault és ple d’elements fantasiosos que Rossini va tendir a dissimular o fins i tot eliminar, però sense acabar-ho d’aconseguir, perquè aquests elements estan en l’essència mateixa del text original. L’origen del conte de la Ventafocs va més enllà de Perrault i gairebé es pot considerar un mite de la humanitat: el conte ja existia en els egipcis'.
El director de Comediants afegeix: 'Rossini trasllada el conte a la mentalitat de la seva època, tot retocant, de passada, alguns detalls de la història original que resultaven insuperables per la censura de l’època: resultava impossible que una dona ensenyés un peu nu en un escenari i per això calia que la Ventafocs no perdés una sabata sinó un braçalet. Nosaltres hem volgut explicar la història d’una manera intemporal, en un espai indefinit que conté en si mateix la idea de metamorfosi, de canvi, de màgia que hi ha en l’essència del relat'.
'La Cenerentola' de Font és una coproducció de quatre teatres: el Gran Teatre del Liceu, l'Òpera Nacional de Gal·les (Cardiff), la Gran Òpera de Houston (on es va estrenar fa un any) i el Gran Teatre de Ginebra, on es farà al febrer. També viatjarà al Théâtre de la Monnaie, de Brussel·les, on inaugurarà la nova temporada.
La temporada vinent se'n farà una versió infantil igual com ja va passar amb 'La petita flauta màgica', produïda pels Comediants i de la qual ja s'han fet més de 500 funcions.
20 de desembre del 2007
La història dels videojocs a Granollers
Per aconseguir-ho, es centra en les obres dels creadors de videojocs Shigeru Miyamoto -pare de 'Donkey Kong', 'Super Mario Bros' i 'The Legend of Zelda: Ocarina of Time'-; John D. Carmack II -responsable dels primers jocs d'acció en primera persona 'Wolfestein 3D', 'Doom' i 'Quake'-; i Will Wright -dissenyador dels programes de simulació 'Sim City', 'Sim Earth' i 'Sim Ant'.
Mitjançant jocs interactius, pantalles estàtiques, vídeos, documents i màquines, l'exposició segueix l'evolució del videojoc fins al llindar del segle XXI, de la mà d'aquests tres creadors emblemàtics, que representen el mateix paper que Méliès, Eisenstein i Griffith van jugar en l'aparició del cinema, o Leonardo, Rafael i Miquel Àngel, en la història de l'art. La mostra està adreçada a tots els públics, tant els interessats per l'art i la creativitat com els amants de les noves tecnologies i la mecànica del joc.
19 de desembre del 2007
Calders a escena, a Tarragona
Aquest espectacle es complementa amb una conferència a la Biblioteca de l'escriptor Xulio Ricardo Trigo, sobre l'obra de Calders, que tindrà lloc avui dimecres a les 18,30.
Clip d'aniversari d'Arthur C. Clarke
L'escriptor britànic Arthur C. Clarke ha celebrat els seus 90 anys penjant aquest clip a You Tube, enregistrat al seu domicili de Sri Lanka. Entre les moltes reflexions de l'escriptor hi ha la valoració del nostre nivell tecnològic actual: "La tecnologia és necessària, però insuficient per si sola per fer que els humans s'entenguin. Per això encara hi ha nombroses disputes i conflictes arreu del món. La tecnologia no servirà de res sense tolerància i compassió".
Clarke també manifesta els següents desitjos: Primer: "M'agradaria veure alguna prova de vida extraterrestre. Estic convençut que no estem sols a l'univers però encara espero que ET ens truqui i ens faci un senyal". Segon: "M'agradaria veure com apostem per les energies netes, ens oblidem de l'addicció al petroli i ens ocupem del canvi climàtic". Tercer: "Que la pau arribi a Sri Lanka, el meu país adoptiu, on agres conflictes han acabat amb la vida de més de 70.000 persones des del 1983".
En el document audiovisual, l'escriptor també assegura que "l'edat d'or de l'espai tot just ha començat", i pronostica que les pròximes cinc dècades milers de persones sortiran de l'òrbita terrestre i nombrosos planetes es convertiran en destins exòtics per als turistes.
18 de desembre del 2007
Planeta editarà Dr. Slump en català
En aquests moments es troba als mercats la reedició de la popular sèrie 'Bola de Drac', també de Toriyama.
Keroro i Frank Miller, a Norma
De moment, Norma acaba d'activar el domini normaeditorial.cat, per a les publicacions que fa en català.
17 de desembre del 2007
Expo sobre J.G. Ballard al CCCB
El CCCB presentarà el 22 de juliol de 2008 l'exposició 'J.G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenni'. La mostra, que es podrà visitar fins el 9 de novembre, estarà comissariada per Jordi Costa.
L'exposició vol ser un recorregut a través de l'univers creatiu de J.G. Ballard: els seus temps i les seves obsessions, la seva dissecció de les claus secretes de la contemporaneïtat, les petjades de la seva trajectòria vital en la seva obra de ficció, els seus referents artístics i literaris i les seves intuïcions precises i desencantades d'una vida futura regida pels conceptes de l'antiutopia asèptica i la catàstrofe.
La mostra inclourà els apartats 'What I believe'; 'De Xangai a Shepperton'; 'Paisatges del somni'; 'L'espai interior'; 'Zona de catàstrofe'; 'Tecnologia i pornografia'; 'Asèpsia i neo barbàrie'; 'Epíleg'; 'Zona bibliogràfica' i 'Art ballardià'.
J.G. Ballard ha estat una gran influència en creadors de totes les disciplines -del cine fantàstic i l'art a la música industrial-. L'escriptor és autor, entre moltes altres, de les novel·les 'L'imperi del sol' i 'Crash', dutes a la pantalla per Spielberg i David Cronenberg.
Puja el públic de cine infantil en català
Durant el 2006 van ser 28.868 les persones que, durant diversos caps de setmana de primavera i tardor, van anar a algun dels cines implicats en el projecte. El CINC es va posar en marxa el 2001 i, durant el primer any, va arribar a captar 5.000 espectadors.
Aquest cap de setmana ha arribat a les cartelleres el film doblat al català 'Mr. Magorium i la seva botiga màgica', de Zach Helm.
El secretari general de Política Lingüística, Bernat Joan, ha destacat el 'creixement exponencial' d'espectadors que veuen cinema infantil en català però ha reconegut que encara queda molta feina per fer per normalitzar el lleure en català, com ara l'edició de DVD o videojocs.