Norma Editorial acaba de posar a la venda el primer volum de 'Sin City' en català, titulat "El dur ádeu". El primer tom de la sèrie de Frank Miller, amb 208 pàgines, surt al preu de 12,00 euros. Un bon vermut per matar el cuquet mentre no arriba el segon film sobre la Ciutat del Pecat.
25 de gener del 2008
'Protomembrana', de Marcel·lí Antúnez
Marcel·lí Antúnez presenta 'Protomembrana', aquesta nit (a 2/4 de 10), al Teatre Metropol de Tarragona. L'argument de 'Protomembrana' és una lliçó teòrica sobre la sistematúrgia (literalment, “dramatúrgia dels sistemes computacionals”) que serveix per teixir, a manera de novel·la llatina, una narració farcida de faules.
La performance d'Antúnez utilitza, a més de la narració verbal, l'animació gràfica, la música i la il·luminació. Aquesta història interactiva fa servir també altres dispositius, com una càmera/pistola que captura el rostre de voluntaris del públic i els introdueix en la performance com a cares protagonistes de posteriors animacions. O bé, unes pròtesis sensibles en forma de vestit que permeten convertir un voluntari en interfície visual i sonora. Aquests dispositius, en determinats moments, traslladen 'Protomembrana' als subgèneres de la hipnosi o la màgia.
Ficció Ràdio
El passat mes de desembre va néixer FICCIÓ RÀDIO, una emisora que integra entre d'altres, programes dedicats a la ciència-ficció.
FICCIÓ RÀDIO emet en dos formats: el convencional (emissió regular els dissabtes i diumenges a la tarda) i el que funciona a la carta, a través dels programes penjats a l’Arxiu d’Àudio que l’oient pot escoltar a l’hora que més li convingui.
Els programes actuals en arxiu d'audio són:
Camps magnètics: un espai de 30 minuts de durada, aproximadament, que vol parlar de la relació entre música i ciència i música i ciència-ficció.
Són nombrosos els músics de diversos estils i procedències que s’han sentit atrets pel món de la ciència, la tecnologia i la conquesta de l’espai. Sovint aquest interès ha arribat a través d’una immersió prèvia en la literatura de ciència-ficció, que ha obert la seva ment a noves propostes, a nous horitzons.
Somnis d'andròmeda: un calaix de sastre on, en un format de 30 minuts de durada, s'hi apleguen tota mena de propostes sonores relacionades amb la ciència-ficció, i singularment amb la literatura de ciència-ficció.
Aquí hi caben des d’aproximacions personals a la vida i l’obra de grans escriptors del gènere (Clarke, Asimov...) fins a revisions específiques d’una determinada obra d’interès (2001), passant per programes dedicats a tocar una vessant concreta d’aquest món fascinant (Mart en la ciència-ficció, per exemple), o bé una temàtica determinada, com és ara els viatges en el temps.
El format del programa s’adapta a les característiques pròpies del mitjà radiofònic, compaginant els textos amb una acurada selecció musical.
FICCIÓ RÀDIO emet en dos formats: el convencional (emissió regular els dissabtes i diumenges a la tarda) i el que funciona a la carta, a través dels programes penjats a l’Arxiu d’Àudio que l’oient pot escoltar a l’hora que més li convingui.
Els programes actuals en arxiu d'audio són:
Camps magnètics: un espai de 30 minuts de durada, aproximadament, que vol parlar de la relació entre música i ciència i música i ciència-ficció.
Són nombrosos els músics de diversos estils i procedències que s’han sentit atrets pel món de la ciència, la tecnologia i la conquesta de l’espai. Sovint aquest interès ha arribat a través d’una immersió prèvia en la literatura de ciència-ficció, que ha obert la seva ment a noves propostes, a nous horitzons.
Somnis d'andròmeda: un calaix de sastre on, en un format de 30 minuts de durada, s'hi apleguen tota mena de propostes sonores relacionades amb la ciència-ficció, i singularment amb la literatura de ciència-ficció.
Aquí hi caben des d’aproximacions personals a la vida i l’obra de grans escriptors del gènere (Clarke, Asimov...) fins a revisions específiques d’una determinada obra d’interès (2001), passant per programes dedicats a tocar una vessant concreta d’aquest món fascinant (Mart en la ciència-ficció, per exemple), o bé una temàtica determinada, com és ara els viatges en el temps.
El format del programa s’adapta a les característiques pròpies del mitjà radiofònic, compaginant els textos amb una acurada selecció musical.
23 de gener del 2008
ComiCat, nou bloc sobre còmic
Acaba de posar-se en marxa ComiCat un bloc sobre còmics en català realitzat per blocaires amants del còmic. Els seus promotors volen 'compartir i difondre aquesta afició i potenciar, especialment, els còmics en català (tant la producció pròpia com la traducció d'obres estrangeres) i donar ressò a les activitats que es desenvolupin en les terres de parla catalana'.
A ComiCat hi trobareu les notícies més recents, les novetats al dia de les diferents editorials, ressenyes de còmics, entrevistes a autors i personatges vinculats a aquest món i reportatges diversos, sempre amb el denominador comú del còmic en català.
ComiCat és una iniciativa nascuda de la mà de: fonamental de fonamental, Jaume Salvà de Nou Llunari, Marc Pastor de Per Tutatis!, Nightwing80 de Meo Quidem Animo.
'Paper de vidre' es passa a la xarxa
La revista cultural Paper de vidre abandona el format pdf i passa a organitzar-se, per seccions, a la web pròpia, coincidint amb el seu número 46. No fa gaire, la publicació va celebrar el seu cinquè aniversari d'existència.
Entre els continguts, hi ha una entrevista al dibuixant de còmics Max (Francesc Capdevila), amb preguntes de personatges com Pau Riba, Julià de Jòdar, Jordi Puntí i Víctor Nubla. També publica un article inèdit de l'escriptor Martí Domínguez.
Quaderns Crema aposta per la butxaca
L'editorial Quaderns Crema treurà, a partir del mes vinent, una nova col·lecció de butxaca amb obres clàssiques i contemporànies.
Entre els primers títols hi figuren 'El retrat de Dorian Gray', d'Oscar Wilde; 'L'illa del tresor', de J.L. Stevenson; 'Les metamorfosis', d'Ovidi; ' 'La guerra dels mons', d'Herbert George Wells; o 'El conte del Graal', de Chrétien de Troyes.
Altres títols previstos seran 'La mort d'Ivan Ilitx', de Lev Tolstoi; 'Hamlet', de William Shakespeare; i 'Lais', de Maria de França.
Entre els primers títols hi figuren 'El retrat de Dorian Gray', d'Oscar Wilde; 'L'illa del tresor', de J.L. Stevenson; 'Les metamorfosis', d'Ovidi; ' 'La guerra dels mons', d'Herbert George Wells; o 'El conte del Graal', de Chrétien de Troyes.
Altres títols previstos seran 'La mort d'Ivan Ilitx', de Lev Tolstoi; 'Hamlet', de William Shakespeare; i 'Lais', de Maria de França.
El preu dels llibres oscil·larà entre els 6 i els 10 euros depenent del nombre de pàgines, i el format serà de 12,5 x 19 cm.
21 de gener del 2008
Pau Planas presenta 'La nau', a Girona
El llicenciat en història Pau Planas (Girona, 1974) presenta, demà, la novel·la 'La nau' a la Llibreria 22, de Girona. El volum, publicat per Ara Llibres, va guanyar l'octubre passat la 27a edició del premi de novel·la curta Just Manuel Casero. L'obra va concórrer al premi amb el títol 'L'apèndix'.
'La nau' és una història que es mou entre la ciència-ficció i la realitat, en què un gran nombre de personatges entrecreuen les vides quotidianes quan són seleccionats per formar part d'una missió. Tancats i aïllats en una nau espacial, on allò que sembla el cel està delimitat per un vidre i es pot cultivar tot el que necessiten per viure, els tripulants veuen passar la nova vida i esperen un futur millor al seu nou destí, Xeix. El protagonista de la novel·la escriu, al seu quadern de bitàcola, totes les experiències que vol recordar per sempre: el present que ha de quedar escrit per poder ser llegit en un futur.
Planas explica: 'La novel·la va sortir d'una idea que tenia des de feia molt de temps, però calia que madurés. Mentre escrivia anava incorporant escenaris nous i més personatges.' La novel·la té format de dietari i cada capítol correspon a un dia diferent de la missió i se situa en escenaris diversos de la nau, com ara la biblioteca, el menjador i les habitacions. El format de diari «és més fàcil pel qui escriu perquè pot retallar i allargar el relat per allà on vol i també fa més amena la lectura». Planas va triar aquest format influenciat per algunes novel·les i pel boom que hi ha ara amb els blogs d'internet.
'La nau' és una història que es mou entre la ciència-ficció i la realitat, en què un gran nombre de personatges entrecreuen les vides quotidianes quan són seleccionats per formar part d'una missió. Tancats i aïllats en una nau espacial, on allò que sembla el cel està delimitat per un vidre i es pot cultivar tot el que necessiten per viure, els tripulants veuen passar la nova vida i esperen un futur millor al seu nou destí, Xeix. El protagonista de la novel·la escriu, al seu quadern de bitàcola, totes les experiències que vol recordar per sempre: el present que ha de quedar escrit per poder ser llegit en un futur.
Planas explica: 'La novel·la va sortir d'una idea que tenia des de feia molt de temps, però calia que madurés. Mentre escrivia anava incorporant escenaris nous i més personatges.' La novel·la té format de dietari i cada capítol correspon a un dia diferent de la missió i se situa en escenaris diversos de la nau, com ara la biblioteca, el menjador i les habitacions. El format de diari «és més fàcil pel qui escriu perquè pot retallar i allargar el relat per allà on vol i també fa més amena la lectura». Planas va triar aquest format influenciat per algunes novel·les i pel boom que hi ha ara amb els blogs d'internet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)