Neal Stephenson lliurarà el Premi UPC d'enguany

L'autor nordamericà Neal Stephenson serà l'encarregat de lliurar el Premi UPC 2009 el proper divendres 23 d'octubre.

Neal Stephenson ha destacat en els darrers anys amb grans novel.les de ciència-ficció que aborden molts subgèneres: Des de la renovació del ciberpunk a Snow Crash, passant per la també neociberpunk La era del diamante: manual ilustrado para jovencitas fins a cicles que l'han convertit en un autor supervendes, com és el cas de Criptonomicón o el Ciclo Barroco.

L'acte es durà a terme a les 11 del matí a l'Aula Master del campus Nord de l'UPC (C/ Gran Capità s/n).

Posteriorment a les 18:00 signarà llibres a la Llibreria Gigamesh de Barcelona (Ronda Sant Pere, 53)

Mor Alfons Figueras

Alfons Figueras, un dels més grans autors de còmic catalans, va morir a Barcelona el dilluns 6 de juliol de 2009. Havia nascut a Vilanova i la Geltrú el 15 d’octubre de 1922, i es va dedicar professionalment a la historieta des dels anys quaranta.

Al butlletí de la SCCFF número 2, de gener-febrer 2007, Sebastià Roig li va fer una llarga i interessant entrevista. Us recomanem que la torneu a llegir. Sebastià Roig hi explica que, «Des de la infantesa, Figueras també ha estat un seguidor infatigable del cinema de terror i fantàstic —amb una predilecció especial pel Frankenstein de James Whale», i Figueras mateix hi explica que «era un fanàtic, del Wells. S’apartava moltíssim del Verne, que era un autor vuitcentista i feia una literatura antiquada. Wells, tot i ser de final de segle i de principi d’aquest, en canvi, era una revelació. Una novetat. No et plantejava històries plenes de cargols i claus angleses, sinó que era capaç de recrear una atmosfera més màgica».

Reconegut, entre altres guardons, amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, el 1988, Figueras ens ha deixat personatges inoblidables en sèries com «Aspirino y Colodión», «Topolino, el último héroe», «Cine Locuras» o «Don Terrible Buñuelos», a la Bruguera dels anys seixanta i setanta, o «El Bon Jan» (1976-1987) i «Mr. Hyde», en forma de tira a l’«Avui». La seva mort suposa la desaparició d’un dels últims representants de la seva generació d’historietistes.

Ciència-ficció i fantasia escrita per dones

El proper 12 de maig a les 19:00 tindrà lloc a la Sala d'Àmbit Cultural de El Corte Inglés (Av, Portal de l'Àngel, 19-21, Barcelona) una taula rodona sobre literatura de ciència-ficció i fantasia en català i escrita per dones.

L'acte comptarà amb la presència de:

- Desiré Rodrigo, sociòloga especialitzada en cyberfeminisme, ciència-ficció i feminisme en general; Jose Lluís Blazquez, periodista

-Carme Torras (X Premi Manuel de Pedrolo de Narrativa de ciència-ficció 2007 per La mutació sentimental)

-Alícia Gili i Sílvia Romero (Premi de Narrativa de Lleida 2006 per Iskander, un viatge a la màgia dels llibres

-Lluís Pagès, director de Pagès Editors

Mor Vázquez de Parga

El passat 22 de març morí Salvador Vázquez de Parga, una persona que contribuí ostensiblement a la divulgació de l'anomenada "literatura popular", especialment del món del còmic que sempre tractà amb interès i respecte.

Realitzà nombrosos assaigs relacionats amb aquest mitjà, així com diversos arícles que publicà en revistes especialitzades i fanzines

Vázquez de Parga havia escrit llibres imprescindibles com «Los cómics del franquismo» (1980), «Cuando el cómic es nostalgia», «Los mitos dela novela criminal» (1981), «Héroes de la aventura» (1983), «Espias deficción» (1985), «Los mitos de la novela criminal» (1986), «Héroes y enamoradas», «La novela popular española» (2000), «Las novelas de aventuras en 250 portadas» (2003)...

Homenatge de la SCCFF a Poe

Dilluns, 19 de gener de 2009, farà dos-cents anys que va néixer Edgar Allan Poe (Boston, 1809 – Baltimore, 1849). Poe és el més present i vigent de tots els autors vuitcentistes: un dels creadors i codificadors del conte literari modern, un dels inventors dels gèneres literaris més en voga actualment (el fantàstic, el detectivesc i la ciència-ficció), un precedent en l’exploració de l’inconscient i el subconscient, i per a una gran majoria un dels primers autors literaris que s’ha llegit i, per tant, un dels introductors en la lectura i l’escriptura.

La Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia ha preparat per aquest motiu unes sessions d’homenatge consistents en una evocació d’Edgar Allan Poe i la seva obra, la lectura d’algun dels seus contes relacionats amb l’especulació científica, i un col·loqui per a intercanviar entre els assistents l’experiència de la lectura de Poe.

La SCCFF ha organitzat aquest homenatge d’aniversari a Poe en forma d’actes simultanis descentralitzats, amb la imprescindible col·laboració d’entitats i establiments locals. Així, doncs, hi haurà actes a:

+ Badalona, a la Biblioteca de Lloreda a les 19.30;
+ Barcelona, a la Biblioteca Jaume Fuster a les 19.00;
+ Barcelona, a la Biblioteca Xavier Benguerel a les 19.30;
+ Castelló de la Plana, a la Llotja del Cànem a les 19.30;
+ Lleida, a l’Institut d’Estudis Ilerdencs a les 19.30;
+ Mollet del Vallès, a la Llibreria l’Illa a les 20.00;
+ Vilanova i la Geltrú, al Foment Vilanoví, a les 19.30.

A Mataró, Mataró Televisió oferirà espais en diferents dies durant la setmana, i així mateix es prepara una àmplia lectura virtual a la xarxa el mateix 19 de gener en col·laboració amb el grup Hesperia, de les Terres de l’Ebre.

Cada responsable de cada acte, membres de la SCCFF, s’organitza autònomament, coordinats per una comissió organitzadora. D’entrada, un conte comú que es llegirà serà «La veritat en els fets del cas de M. Valdemar», completat amb altres lectures segons les característiques de cada acte. Així, per exemple a Lleida, que compten amb la col·laboració d’artistes teatrals locals, presentats per l’escriptora Rosa Fabregat, llegiran «Revelació mesmèrica», que permet diàleg i intervenció del narrador, i algun altre conte dialogat; a Vilanova i la Geltrú, el filòleg i professor de l’Esmuc Carles Ill, presentat per l’escriptor A. Munné-Jordà, també llegirà el poema «El corb»; a Badalona, l’escriptor i enginyer Jordi Font-Agustí presentarà les lectures que farà ell mateix; a la Biblioteca Jaume Fuster, de Barcelona, l’escriptor Màrius Serra ha triat a més a més un conte amb jocs de paraules, i a la Biblioteca Xavier Benguerel, també de Barcelona, els alumnes dels instituts d’ensenyament del barri llegiran els contes que han triat, presentats per l’escriptor Jordi de Manuel.

Podeu llegir més informació sobre la celebració al butlletí de gener-febrer de la SCCFF

I, si necessiteu més informació, demaneu-la a la següent adreça electrònica:
pephomar@ya.com

Lois McMaster Bujold visita Barcelona

Lois McMaster Bujold serà l'encarregada, el proper dimecres 26 de Novembre, de lliurar el premi UPC d'enguant. L'acte tindrà lloc a l'Aula Màster, Edifici A3 del Campus Nord (C/ Gran Capità, s/n).

L'autora és mundialment coneguda per les seves sagues de ciència-ficció i fantasia, especialment per la sèrie de Miles Vorkosigan, un space opera que ha batut rècords de premis Hugo i que encara avui dia (els primers tres volums van ser publicats l'any 1986) és seguida per milers d'afeccionats.

També realitzarà la conferència "ciència-ficció, la fantasia i jo" a les mateixes instal.lacions.

A 2/4 de 7 de la tarda signarà llibres a la Llibreria Gigamesh (Ronda de Sant Pere 53)

Els móns de J.G. Ballard al CCCB

L'escriptor James Graham Ballard (Xangai, 1930) protagonitza l'exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), 'J.G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenni'. La mostra, comissariada per Jordi Costa, repassa l'univers creatiu d'aquest escriptor de culte, adscrit al nucli creatiu del pop art britànic i considerat un visionari.

Autor de novel·les com 'Crash' o 'L'imperi del sol', portats al cinema per David Cronenberg i Steven Spielberg respectivament, Ballard és venerat per la seva acurada visió d'un futur opressiu i apocalíptic. L'exposició repassa el temps, les obsessions, els seus referents artístics i la l'obra literària.

Aviat apareixera en castellà el recull de contes inèdits 'Fiebre de guerra' (Berenice) i la novel·la 'Bienvenidos a Metro-Centre' (Minotauro), una faula sobre la societat de consum. Els dos volums, en combinació amb el catàleg editat pel CCCB, serviran per apavaigar el neguit lector de molts ballardians.

George R.R. Martin visita Catalunya al juliol

George R.R. Martin, escriptor nord-americà de ciència-ficció i fantasia mundialment conegut visitarà entre d'altres llocs de l'estat, la ciutat de Barcelona, el proper Juliol.

Segons les primeres informacions, dia 17 de Juliol realitzarà una conferència a la biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps 20-22) i l'endemà, el dia 18 signarà llibres a l'NH Podium Hotel (C/Bailén 4-6).

George R.R. Martin fa més de trenta anys que escriu ciència-ficció, fantasia i terror recol.lectant premis i mencions arreu per on passa. No posseeix una bibliografia excessivament llarga però sí molt valorada pels afeccionats. Tot i tenir un gran prestigi dins la ciència-ficció, la sèrie de novel.les que l'ha catapultat als primers llocs de vendes de tot el món és la saga fantàstica "Cancó de foc i Glaç" per molts considerada el puntal de la Fantasia èpica actual.

En català només ha estat publicada la primera part del primer llibre amb el títol "La mà del rei" (Devir) i sembla que no continuarà, mentre que en castellà s'han publicat els quatre primers volums: "Juego de tronos", "Choque de reyes", "Tormenta de espadas" i "Festín de cuervos" de mà de l'editorial Gigamesh.

Actualment Martin està finalitzant el cinquè volum. La saga completa constarà de set.