Mor el compositor Karlheinz Stockhausen

El compositor alemany Karlheinz Stockhausen, un dels pioners de la música electrònica, va morir dimecres, als 79 anys d'edat. El decés va tenir lloc a la localitat de Kürten-Kettenberg, prop de Colònia.

Stockhausen està considerat com un dels compositors més importants de la segona meitat del segle XX, especialment per les seves aportacions en la música d'avantguarda i en el camp de les noves tecnologies. La seva combinació d'instruments tradicionals amb recursos propis el converteixen en un dels pares de la música electrònica, i com a tal va actuar a Barcelona l'any 2000, en el festival Sonar.

El compositor alemany va ser deixeble d'Oliver Messiaen, una de les seves primeres influències al costat d'Anton Weber. El 1953 va participar en la fundació de l'Estudi de Música Electrònica de Colònia, un centre que també va ser important per a un altre innovador de la música electrònica, John Cage. El moment de més prestigi d'Stockhausen té lloc al llarg dels 70, però posteriorment segueix produint obres significatives com "Stimmung" (1986) en la que sis veus exploren durant setanta minuts les diverses possibilitats d'un sol acord.

Els astronautes del Mussol es queden orfes

L'escriptor Sebastià Sorribas autor d''El zoo d'en Pitus', un dels bestsellers de la literatura infantil, va morir dijous a la nit, a l'Hospital Clínic de Barcelona, als 79 anys, a causa d'un aneurisma aòrtic. Aquest dissabte, a les 14.00 h, té lloc una cerimònia de comiat al tanatori de Sancho de Ávila.

Sorribas va ser un dels autors veterans de ciència-ficció i fantasia homenatjats el mes d'octubre, durant el II Encontre de ciència-ficció en llengua catalana, celebrat a Vilanova i la Geltrú. Allí se li va fer un reconeixement per haver escrit, entre d'altres títols, 'Els astronautes del mussol' o 'Viatge al país dels lacets', la qual va ser l'orígen d' una sèrie animada.

L'any passat es va celebrar l'Any Sorribas amb motiu del 40è aniversari d''El zoo d'en Pitus', un bestseller amb quaranta edicions i més de 300.000 exemplars venuts. L'aniversari va fer que en un any es venguessin més de 30.000 llibres.

La bruixeria de 'El retorn d'Hug Roger'

Proa acaba d'editar 'El retorn d'Hug Roger', novel·la històrica d'Assumpció Cantalozella que narra la caiguda de l'últim senyor feudal al Pallars. L'obra presenta la fi de la Catalunya comtal a través de la història poc coneguda d'un personatge que va intentar aixecar un estat al bell mig dels Pirineus.

'El retorn d'Hug Roger' s'inscriu en el moment cronològic que els rituals de bruixeria encara eren perseguits, quan en un racó del Pallars Sobirà es reunien camperols i gent desafortunada per guarir les seves malalties i atraure la sort. El Boc de Biterna, que és així com es deia on es feien les conventícoles en aquesta part del Pirineu, obre i tanca la novel·la.

En aquella època, gairebé el segle XV, es castigaven amb pena de mort aquelles persones que tan sols veiessin aquell indret obscur i ple de misteri. L'avi de l'últim comte feudal va ser l'encarregat d'establir les ordinacions que van prohibir acostar-se en aquesta zona. El boc, el mascle de la cabra, era el símbol del dimoni en el temps medieval, un moment en què s'instaurava el cristianisme i les bruixes acabaven penjades davant de tot el poble.

62 publica 'La Clivella', de Doris Lessing

Edicions 62 acaba de publicar 'La Clivella', l'última novel·la de Doris Lessing, autora que avui rep el premi Nobel de Literatura. L'obra, emmarcada en l'antigor, té un rerefons mitològic, utòpic i llegendari.

La Clivella era una antiga comunitat de dones que vivien en un paratge marí paradisíac. No tenien coneixement dels homes, controlaven la natalitat i sempre infantaven nenes. Però un dia els va néixer un noi i varen sentir-se amenaçades. A 'La Clivella' Lessing aborda un dels seus temes recurrents: la relació entre homes i dones, alhora que prova d'explicar una altra versió de la història de la creació de la humanitat.

Gràcies a la concessió del Nobel de Literatura, enguany s'han reeditat força llibres de l'escriptora: 'El quadern daurat' (Edicions 62), 'Històries de Londres' (Destino), 'Mara i Dann' (Empúries). La Magrana també n'ha reeditat 'El somni més dolç' i té pendent la publicació de 'La terrorista bona', en una traducció de Ramon Barnils i de Francesc Parcerisas.

'El orfanato' guanya set premis Barcelona

'El orfanato', de Juan Antonio Bayona, ha estat la gran triomfadora de la sisena edició dels Premis Barcelona de cinema. La cinta s'ha endut un total de set guardons, entre els quals els de millor pel·lícula, millor direcció novella i millor actriu, per a Belén Rueda.

La pel·lícula 'Ficció' ha aconseguit quatre premis: millor direcció, millor guió, millor pel·lícula rodada en català i millor actor, que ha recaigut en Eduard Fernández. El premi internacional de cinema ha estat per al director Carlos Saura, i el premi Carles Duran, que reconeix la trajectòria d'un cineasta, ha estat, a títol pòstum, per a Antoni Ribas.

Lluís Llach ha rebut el premi a la millor música, per la seva aportació a la cinta 'La revolta permanent'. El guardó a la millor cinta d'animació se l'ha endut 'Nocturna, una aventura màgica'. El jurat també ha premiat 'Can Tunis' com a millor pel·lícula documental, i 'La primera del polígon' com a millor telefilm.

Divendres, nit de zombis a TV3

Aquest divendres, abans de l'emissió de 'Resident Evil: Apocalipsi', TV3 emetrà un reportatge especial sobre les arrels i l'origen del fenomen 'Resident Evil'. Entre els convidats al reportatge hi haurà els directors de cine Georges A. Romero, Jaume Balagueró i Paco Plaza, la periodista Desireé de Fez i el dissenyador Pol Robles.

'Resident Evil' va néixer l'any 1996 al Japó com a videojoc, i fins ara se n'han venut més de 30 milions d'unitats, un rècord històric. L'any 2002 va fer el salt a la gran pantalla, en el primer capítol d'una trilogia que s'ha tancat fa pocs mesos amb 'Resident Evil: Extinción'.

La projecció del pack televisiu (reportatge + film) està previst per aquest divendres, a les 21.45, a TV3.

Surt en DVD 'Harry Potter i l'Orde del Fènix'

Acaba de posar-se a la venda el DVD de 'Harry Potter i l’Orde del Fènix', l'adaptació cinematogràfica del cinquè volum de les aventures del personatge de J.K. Rowling. El DVD està disponible en dues edicions: la que només inclou el film i una edició especial de dos discos, amb escenes inèdites, els efectes especials i les entrevistes, entre d'altres extres. En ambdues versions hi ha traducció i subtítols en català.

'Harry Potter i l’Ordre del Fènix', dirigit per David Yates, és el cinquè film de la sèrie i va comptar amb un pressupost de 150 milions de dòlars. En el repartiment hi havia actors britànics de renom com Ralph Fiennes, Gary Oldman, Emma Thomson, Michael Gambon i Alan Rickman, ja presents a les anteriors, i noves incorporacions com Imelda Staunton i Helena Bonham Carter.

El próxim lliurament cinematogràfic, 'Harry Potter i el misteri del príncep', s'estrenarà el novembre de l'any vinent.

Dos premis juvenils amb gènere

La fantasia i la ciència-ficció s'han imposat en els premis Folch i Torres i Ruyra d'enguany. La novel·la 'Certificat C99+', de Lluís Hernández (a la foto), ha rebut el 45 premi Josep Maria Folch i Torres, i la novel·la 'Créixer amb Poe', de Maria Pilar Gil, ha guanyat el 34 premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil. Ambdós títols seran publicats per La Galera el febrer de 2008. Cada premi estava dotat amb 6.000 euros.

A 'Certificat C99+', Lluís Hernández proposa un futur on els descobriments científics fan conèixer l'esperança de vida de les persones, a les quals es dóna un certificat acreditatiu. Així, no es donen beques als estudiants que no viuran fins al final de la carrera ni es permet volar a qui no arribarà amb vida al destí previst. L'autor volia "donar una visió diferent sobre una societat dictatorial i monolítica, que gira al voltant d'aquest certificat". Hernández ja havia guanyat el premi Folch i Torres l'any 2005, amb l'obra 'Laura i els àngels'.

D'altra banda, 'Créixer amb Poe', de Maria Pilar Gil, és una novel·la d'intriga en la qual té una importància molt especial l'escriptor Edgar Allan Poe. L'autora viu des de fa nou anys a Providence (EUA), on és professora de microbiologia molecular i immunologia de la Universitat Brown.

Tolkien continua entre els més venuts

La novel·la ''Els fills de Hurin', de J.R.R. Tolkien, va sortir pels voltants de Sant Jordi editada per Columna. Des d'aleshores, i sense fer fressa, s'ha mantingut com un dels títols de novel·la fantàstica més demanats en català, fet que deurà accentuar-se durant les dates nadalenques. La traducció de la novel·la és obra de Dolors Udina.

Tolkien va començar a escriure 'Els fills d'Hurin' el 1918, però la va deixar inacabada. El seu fill, Christopher Tolkien, va decidir completar-la amb una introducció i una nova estructura i il·lustracions d'Alan Lee.

La llegenda de 'Els fills de Hurin' ja apareixia a 'El Silmaríl·lion', però ara surt en un sol volum i ampliada. L'obra relata la història de Turin Turambar i la seva germana Níniel, maleïts i condemnats per Melkor a viure a Beleriand.

UPC compartit per a Sanderson i Gardini

El premi UPC 2007 de novel·les de ciència-ficció ja té guanyadors: les obres 'Belcebú en llamas', de l'escriptor argentí Carlos Gardini, i 'Defending Elysium', de l'estatunidenc Brandon Sanderson, han rebut ex-aequo el primer premi de la convocatòria, guardonat amb 6.000 euros. Gardini ja havia guanyat la convocatòria l'any 1996 amb la novel·la curta 'Los ojos de un dios en celo'. Sanderson havia estat el conferenciant convidat del lliurament del premi UPC del 2006.

Les obres guanyadores seran editades per Ediciones B dins la col·lecció NOVA de ciència-ficció.

La Menció especial del jurat, dotada amb 1.500 euros, ha estat per la narració 'Records d'una altra vida', del lleidatà Jordi Guàrdia Torrent i la Menció UPC, també dotada amb 1.500 euros, ha anat a parar a 'Tricord (Tres cordes i una sola melodia)', del barceloní Joan Baptista Fonollosa i Guardiet (Barcelona). En paral·lel, l'obra 'Memòria de Lerna', d'Albert Solanes Parra, ha quedat finalista a la Menció UPC.

En aquesta ocasió, el jurat estava format per Lluís Anglada, Miquel Barceló, Jordi José, Josep Casanovas i Manuel Moreno. Un total de 94 obres es van presentar al concurs. L'escriptor Jasper Fforde va ser el convidat a l'acte de lliurament. Podeu llegir aquí el seu discurs.