Miasma tanca les portes

Un comunicat penjat el passat 1 de Setembre al web de Miasma pels mateixos editors d'aquest fanzine (Meritzell Genescà i Caleb Ferrer) ha estat el punt i final a tres anys del fanzine Miasma, una publicació amb la vocació d'oferir relats de gènere.

La revista es presentava tant en la seva edició en castellà on es van arribar a treure 10 números (I rebé aquest mateix any diverses nominacions als Premis Ignotus per alguns dels relats), com en català amb 4 números. D'aquesta manera va esdevenir l'única publicació periodica en català que es dedicava a portar-nos relats de ciència-ficció, fantasia i terror.

La diferència en el volum de números publicats entre les dues llengües es deu a la poca aportació d'originals en català que rebien els editors, una queixa perpètua que tenien els seus responsables.

Meritxell Genescà i Caleb Ferrer també organitzaren els Premis Miasma de Relats de Ciència-Ficció i Terror que comptà de dues edicions. Així doncs, el buit deixat per aquesta publicació no professional és total doncs actualment no hi ha cap altre relleu que s'ocupi de presentar relats originals en català sobre els gèneres fantastics.

Nou butlletí de la SCCFF

Acaba de sortir el dotzè butlletí de la SCCFF corresponent als mesos de setembre i octubre Aquest pot ser descarregat gratuïtament des d'aquí.

En aquest darrer número destaca l'editorial, dedicada a l'escassetat d'obres de ciència-ficció en català; una situació denunciada per algunes revistes de gènere i per alguns editors que es compara amb la serp Ouròboros o el que ve a ser el mateix: El peix que es mossega la cua. A menys obres de ciència-ficció, menys lectors cosa que comporta que s'escriguin i es publiquin menys obres de ciència-ficció.

També s'inclou a l'apartat de notícies la propera posada en marxa del Festival Internacional de Cinema Fantàstic Sitges, el balanç de les V Ter-Cat (Tertúlies catalanes de ciència-ficció, fantasia i terror) que tingueren lloc a Barcelona el passat juliol i l'exposició dedicada a J.G. Ballard que s'està duent a terme a Barcelona.

A l'apartat de crítica, trobem una la gran quantitat de títols ressenyats:

Els llibres "El cel dins la memòria" de Miquel Mas Ferrà, "La veïna del carrer Berlín" de Ton Creus, "Treze tristos tràngols" d'Albert Sánchez Piñol, "La Clivella" de Doris Lessing, "Planeta Blau" de Jeanette Winterson, "El Sindicat de policíes jueus" de Michael Chambon (guanyador del darrer Premi Hugo), "Maragda" de Jordi Lopesino, el recopilatori "Obras maestras. La mejor ciencia ficción del siglo XX" d'Orson Scott Card i "La Telaraña" de Neal Stephenson i Frederick George.

També trobem la crítica de la pel.lícula "Wall-E" d'Andrew Stanton i del còmic "Barri Llunyà" de Jiro Taniguchi.

Així mateix, s'inclou n article d'opinió: "La ciència-ficció de la ciència-ficció" i el relat "Tres arguments" de Francesc Trabal.

El proper butlletí apareixerà a començaments de novembre.

Hespèria fa un concurs de contes de ciència-ficció

Hespèria, el bloc de ciència-ficció, terror i fantasia de les Terres de l'Ebre, organitza un Concurs de relats breus de ciència-ficció. El guanyador rebrà un lot de llibres i pel·lícules.

Les bases diuen:

1. Aquest és un concurs de relats breus escrits de ciència-ficció en català (o valencià, o balear... o qualsevol dels seus dialectes).

2. Per participar-hi cal que tingueu un compte de twitter i que envieu un missatge amb el relat encapçalat per @Twitthesperia.

3. Es poden enviar relats fins el dia 11 de setembre de 2008.

4. També es poden enviar els relats per correu electrònic a hesperia@hesperia.cat. No s’acceptaran relats de més de 140 caràcters.

5. El guanyador serà anunciat a la pàgina http://www.hesperia.cat el dia 6 d’octubre de 2008.

6. El premi serà un lot de llibres i pel·lícules de ciència-ficció, fantasia i terror.

7. Els relats enviats es trobaran sota llicència CC 2.5.

8. Es demana adequació normativa. No s'acceptaran relats amb abús d’abreviatures, llenguatge SMS o falta de cohesió gramatical.

10. La participació al concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.

Nous contes d'Antoni Munné-Jordà

Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) publicarà el setembre el llibre 'El mirall venecià' (Pagès editors), un recull de setze contes de ciència-ficció, terror i fantasia.

Els textos, escrits entre 1970 i 2005, són una tria significativa de la seva narrativa breu realitzada en prop de quaranta anys d’ofici (durant els quals ha publicat una quinzena de llibres, ha guanyat el premi Juli Verne de ciència-ficció i ha estat dues vegades finalista del Sant Jordi de novel·la).

Al pròleg d’'El mirall venecià', el professor Víctor Martínez-Gil mostra «la unitat i la coherència de l’obra de Munné-Jordà», un autor que des de 1982 s’ha dedicat a «estructurar un espai visible per a la narrativa catalana de ciència-ficció, reivindicant-ne la història i promovent-ne el conreu».

Antoni Munné-Jordà és membre fundador de la Societat catalana de ciència-ficció i fantasia. També dirigeix la col·lecció «Ciència-ficció» de Pagès editors. Abans havia participat en la direcció d'altres col·leccions d'aquests gèneres en llengua catalana.

Els móns de J.G. Ballard al CCCB

L'escriptor James Graham Ballard (Xangai, 1930) protagonitza l'exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), 'J.G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenni'. La mostra, comissariada per Jordi Costa, repassa l'univers creatiu d'aquest escriptor de culte, adscrit al nucli creatiu del pop art britànic i considerat un visionari.

Autor de novel·les com 'Crash' o 'L'imperi del sol', portats al cinema per David Cronenberg i Steven Spielberg respectivament, Ballard és venerat per la seva acurada visió d'un futur opressiu i apocalíptic. L'exposició repassa el temps, les obsessions, els seus referents artístics i la l'obra literària.

Aviat apareixera en castellà el recull de contes inèdits 'Fiebre de guerra' (Berenice) i la novel·la 'Bienvenidos a Metro-Centre' (Minotauro), una faula sobre la societat de consum. Els dos volums, en combinació amb el catàleg editat pel CCCB, serviran per apavaigar el neguit lector de molts ballardians.

Balanç de les V Ter-Cat a Barcelona

El dissabte dia 12 de juliol les Ter-Cat (Tertúlies Catalanes de ciència-ficció, fantasia i terror) van trepitjar per primer cop la capital catalana. Hi van assistir especialment persones vingudes de la mateixa ciutat però també afeccionats provinents d'Osona, el Vallès Oriental, el Baix Llobregat, el Baix Penedès i l'Anoia.

Es va complir l'agenda de la trobada: Cafè i presentació dels membres que per primera vegada intervenien en les trobades, seguidament ruta de compres pel triangle freak de Barcelona, on sovintegen les llibreries de gènere fantàstic -tenint en compte que tots els participants coneixien sobradament Barcelona, no es feu ruta turística com ve sent habitual en altres Ter-Cat- i passeig fins al restaurant.

Va ser el moment on començaren els intercanvis d'opinió sobre darrers novetats i clàssics tant en format novel.la com de còmic.

El dinar va tenir lloc al claustre del Covent de Sant Agustí, un lloc ideal per tertuliar totes les hores necessàries. Les dues escriptores de la trobada, Carme Torras i Isabel Del Río, presentaren, signaren i dedicaren llurs treballs - "La mutació sentimental" i "Casa de Títeres" a més de compartir breument alguns aspectes de la realització de llurs novel.les.

Des del Realisme màgic als diferents tipus de relats de terror, des dels problemes per publicar treballs a l'inminent visita de George R.R. Martin a Barcelona; els peròs i els contres de la ciència-ficció dura, hard; Clàssics com Asimov o les noves tendències de la ciència-ficció. Tot va tenir-hi cabuda. Finalment, es visità el recinte del Cryptshow a Sant Adrià de Besòs.

El balanç final és positiu malgrat que l'assistència a les esmentades Ter-Cat no superà les altres edicions realitzades a Vilafranca, Vic, Manresa i Lleida - les espectatives tractant-se de Barcelona eren més elevades-.

Les properes Ter-Cat probablement es celebraran a finals de setembre, la ubicació de les quals encara està per decidir. S'informarà properament

Resultats del I Premi Cryptshow

El passat 9 de juliol es van donar a conèixer els guanyadors del I Premi Cryptshow Festival de Relat de terror, fantasia i ciència-ficció organitzat pel Cryptshow Festival i pel Fanzine literari Miasma.

Jordi Boladeras amb el relat "Agafat pels collons" ha guanyat en la categoria de Terror; Per la seva banda, "El Gran bibliotecario" de Javier Pellicer ho ha estat en la categoria de fantasia i "Robotai", d'Ángel Figueroba en la de ciència-ficció.

Tots aquests relats més els dotze finalistes seran publicats en un volum recopilatori anomenat "Cryptonomikon" que ha vist la llum a mercès de la col.laboració de l'ajuntament de Sant Adrià de Besòs, ciutat on es realitzen tots els actes del festival. El llibre es pot adquirir al preu simbòlic d'1€ -consulteu els punts de venda al web del Cryptshow Festival-

L'organització fa saber que s'han rebut més de 200 originals de relats en català i castellà provinents tant de l'Estat espanyol com de Sud-Amèrica.

Tretze contes d'Albert Sánchez Piñol

Després de tres anys, Albert Sánchez Piñol torna a les llibreries amb el recull de contes 'Tretze tristos tràngols' (Edicions de la Campana). Utilitzant escenaris estranys i fantasiosos, l'autor fa un retrat de la condició humana des del seu vessant d'antropòleg. Són tretze faules modernes en què l’autor combina la fantasia, l’humor i l’existència quotidiana.

Preguntat sobre la trilogia que va iniciar amb 'La pell freda' i que va prosseguir amb 'Pandora al Congo', l'escriptor ha dit que la tercera part compta ja amb la meitat dels capítols escrits, però "pel camí s'ha imposat una altra novel·la, de la qual només puc dir que és fantàstica i que transcorre al segle XIX".

El narrador s'ha declarat influït pel surrealisme i diu que li interessen les relacions que mantenen els personatges de les seves històries amb els elements fantàstics, "que estan allà, perquè així sorgeixen", però ha assegurat que "no faig ciència-ficció".

Onzè butlletí de la SCCFF

Ja podeu descarregar-vos l'onzè butlletí de la SCCFF, corresponent als mesos de juliol i agost. Hi trobareu cròniques de les IV Ter-Cat a Lleida, de la presentació de 'La mutació sentimental', de Carme Torras, a Mataró; de l'Assemblea de la SCCFF a la Segarra; del I Congreso Internacional de Literatura Fantástica y de Ciencia Ficción a Getafe.

El butlletí inclou les seccions de crítica de llibres, teatre, cinema i còmic, l'article 'Quins malvats volem per als nostres fills?', d'Òscar Pàmies; i el relat 'Les picades', de Pere Verdaguer.

L'editorial recorda el resultat de l'última assemblea de la societat: "Complint els estatuts, es va dissoldre la junta vigent des de feia tres anys, i quedà nomenada la junta renovada. Aprofitem l'avinentesa per felicitar la nova junta en la figura del seu president, Antoni Munné-Jordà; la secretària, Montserrat Galícia, present a la SCCFF des dels seus inicis; el tresorer, Toni Segarra (el primer impulsor d'aquest butlletí); el masover, arxiver i guardià del segell, Òscar Pàmies; el vocal de coordinació i dolç culpable del fotobloc, Pep Homar; i el vocal de literatura i tecnociència, Jordi Font-Agustí, ple d'energia creativa. Els desitgem de tot cor que continuïn dirigint amb la força i l'entusiasme de sempre la noble singladura de la nostra societat en tots els nous projectes i realitzacions previstos. ".

El primer butlletí electrònic de la SCCFF va sortir el desembre de 2006. El dotzè es publicarà el setembre vinent. Obert a tota mena de col·laboracions, els interessats a col·laborar-hi podeu adreçar-vos al correu de la societat.

V Ter-Cat a Barcelona

El proper dia 12, es duran a terme les V Ter-Cat (Tertúlies Catalanes de Ciència-Ficció, fantasia i Terror) a Barcelona. És el primer cop que les Ter-Cat trepitjaran la capital catalana després de tenir com a seus Vilafranca, Vic, Manresa i Lleida A continuació passem a detallar l'agenda del dia.

Només esmentar que com sempre les Ter-Cat estan obertes a tot tipus d'afeccionat a la Ciència-Ficció, la Fantasia i el terror en qualsevol de les seves vessants (literatura, còmic, cinema, TV, Teatre etc...)

DISSABTE dia 12 de juliol.

+ 11:30.- Trobada al bar 'El trole' (Passeig Lluís Companys, 23, davant la llibreria Gigamesh). Preferiblement a la Terrassa de fora. Cafè i presentació.

+ Seguidament.- Volta per les botigues especialitzades de 'gènere' de la zona... (Gigamesh, Norma, Freaks, etc...). Guia pràctica de què trobar a cada lloc.

+ 14:00 aprox.- Dinar al 'Bar El covent' -Cafeteria-restaurant del centre Cívic Sant Agustí Vell -(Plaça de l'Acadèmia s/n o bé carrer comerç 36 (té dues entrades).

+ Seguidament tertúlies

+ Seguidament (a mitja tarda): Es proposa passar per l'edició d'enguany del festival Cryptoshow que es fa a Sant Adrià del Besòs. Així mateix també hi ha la possibilitat d'assistir a l'exposició 'Assassinat al Museu' pels que els hi agrada més el tema fosc.

NOTES:Qualsevol persona pot assisitir a totes les activitats o a les que cregui convenient. Només es demana, a ser possible, confirmació pel dinar, tan si es ve des de primera hora com si s'hi va directament. El dinar al covent de Sant Agustí ha estat una aposta per dotar d'un cert estil el lloc on farem les tertúlies i com sempre com més aviat sapiguem la gent interessada a venir a dinar millor.

Per confirmar podeu enviar un correu electrònic a l'atenció d'Eloi Puig (eloikraken@hotmail.com) o adreçar-vos a la llista de correu de les Ter-Cat:

http://es.groups.yahoo.com/group/Ter_cat/

Per subscriure's-hi directament només cal enviar un e-mail a la següent direcció:

Ter_cat-subscribe@yahoogroups.com

30 herois de còmic a la Galeria Montcada

La Galeria Montcada presenta, fins al 16 de juliol, l'exposició '30 Herois' dedicada a personatges del món del còmic i la cultura popular.

Autors com Montesol, Anna Ametller, Daniel Torres, Juanjo Castillo, Menchu Gamero o Meritxell Duran recreeen personatges com Barbarella, Valentina, el Capità Amèrica, l'Home de Ferro, Daredevil, el Capitán Trueno, Superman, Zipi i Zape o... Joan Miró!

La galeria d'art es troba al carrer Montcada, 20, de Barcelona. Obre de dimarts a dissabte (de 10,30 a 14,30 i de 16,30 a 20,30). Els preus dels originals, que fan 60cm x 60cm, van des dels 696€ als 5.220€.

Bases de la XI edició del premi Pedrolo

Ja s'han fet públiques les bases del XI premi 'Manuel de Pedrolo-Ciutat de Mataró', de narrativa de ciència-ficció. El guardó està premiat amb 3.000 euros i la publicació de l'obra a la col·lecció 'Ciència-ficció' de Pagès Editors.

L’Institut Municipal d’Acció Cultural de Mataró organitza aquest premi, que és el més important dels Països Catalans dedicat a aquest gènere literari. El premi duu el nom de Manuel de Pedrolo en reconeixement a la difusió i popularització de la ciència-ficció feta per l'escriptor.

Per participar al concurs caldrà presentar les novel·les (originals, inèdites, i amb una extensió de 150 a 200 fulls), en cinc còpies sense signar. Les còpies aniran acompanyades d'una plica amb les dades de l’autor i l’edició en suport digital correctament escrita i corregida.

Els originals s'hauran de presentar, abans del dia 1 de setembre de 2008, al registre de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, carrer de Sant Josep, 9, 08302-Mataró, amb la indicació del nom del premi. Només s’admetrà una obra per autor.

El jurat, format per Miquel Barceló, Jordi Dòria, Montserrat Galícia, A. Munné-Jordà i Antoni Segarra, amb Mercè Millan de secretària, emetrà el veredicte el 27 de setembre de 2008.

La novel·la 'La Mutació sentimental', de Carme Torras, va guanyar l'última edició del premi. Pagès Editors l'acaba de publicar fa pocs dies.