Vuitè butlletí de la SCCFF

Ja podeu descarregar-vos el vuitè butlletí electrònic de la SCCFF, corresponent als mesos de gener i febrer, dedicat al món de la ciència-ficció i la fantasia en llengua catalana.

A la publicació hi trobareu dades sobre el traspàs de l'escriptor Sebastià Sorribas, la celebració de les primeres Ter-Cat, la presència de la ciència-ficció al 'Tradicionari', l'article 'La història a la llum de la ciència' de Toni Segarra o el relat 'Duplicat', d'Òscar Pàmies. El butlletí manté les seccions habituals de notícies, llibres, cine, teatre i còmics.

Pere Verdaguer destaca a l'editorial que la ciència-ficció "continua sent un gènere que respon a les necessitats del temps, una de les quals és de preparar-nos als canvis i, sobretot sobretot, d'ajudar-nos en el difícil treball d'escollir el camí "polític" (en sentit general) a seguir. Ens obliga a pensar en l'avenir, a pensar-hi raonablement, a pensar-hi per tal d'evitar que, amb l'acceleració de la Història, no ens llancem de cap al precipici per manca de visibilitat."

El primer butlletí electrònic de la SCCFF va aparéixer el desembre de 2006. El novè es publicarà el març de 2008. Obert a tota mena de col·laboracions, els interessats a col·laborar-hi podeu adreçar-vos al correu electrònic de la societat.

L'arma de Snake Plissken, a Girona

L'arma que duia Kurt Russell al film 'John Carpenter's Escape from L.A.' i una foto firmada per l'actor són dues de les 18 noves peces que es poden veure al Museu del Cinema de Girona, dins l'àmbit de l'exposició permanent 'La Fàbrica dels somnis. Col·lecció Maite Mínguez Ricart'.

Entre els elements incorporats a aquesta secció del museu cal destacar la màscara del monstre verd de 'Legend' (Rideley Scott, 1985), el vestit de Mike Myers a 'Austin Powers i el membre d'or' (Jay Roach, 2002), setze Polaroids amb anotacions fetes durant els rodatges de 'Reservoir Dogs' (Quentin Tarantino, 1992), i 'Obert fins a la matinada' (Robert Rodriguez, 1996), i el motlle original de la cara de Robin Williams per aplicar-li el maquillatge en el film 'La senyora Doubtfire' (Chris Columbus, 1993).

'Història del diable', de Daniel Defoe

L'editorial Adesiara s'estrena amb la publicació de l'assaig 'Història del Diable', de Daniel Defoe, en una traducció d'Elisenda Galobardes.

El volum del narrador anglès apareix dins la col·lecció Vagueries, que publicarà en un futur els títols 'La tomba del fanatisme' de Voltaire i 'Ascesi' de Nikos Kazantzakis.

Jordi Raventós, director editorial d'Adesiara explica que el text de Defoe 'era molt poc conegut, fins i tot ens va costar de trobar l'original anglès. És una història sobre el diable, amb tota la ironia de Defoe, que considera que tot i que se'ns ha mostrat sempre astut i sanguinari, ha estat massa sovint l'ase dels cops.'

Una de les altres col·leccions endegades per l'editora, Aetas, rescatarà clàssics medievals i renaixentistes en edició bilingüe (llengua original i català). Són textos per a un públic general però amb un cert nivell.

El primer títol és 'Carta a la posteritat i Carta a Boccaccio' de Petrarca traduït pel catedràtic de la UB Joan Bastardas. El seguiran els volums 'Converses de meuques' de Llucià de Samòsata, 'La màgia' d'Apuleu i 'Sàtires' d'Horaci.

La bruixa Flairosa de Carles Sala

L'obra 'Flairosa, la bruixa dels sabons', del gironí Carles Sala, ha guanyat el segon premi de literatura infantil de Barcanova. El jove autor, que viu de l'artesania, assegura: 'La guspira que va encendre la flama per escriure Flairosa, va ser la meva passió pels oficis. M'interessen molt els treballs manuals, i vaig triar el de saboner per fer-lo servir de fil conductor.'

La narració explica la història d'una bruixa que arregla els problemes de la gent amb uns sabons màgics. En aquest relat, a més, hi ha la figura d'un bruixot dolent que vol fer la vida impossible a la Flairosa, però amb l'ajuda d'un vailet, la protagonista acabarà enfonsant els seus plans maquiavèl·lics. Sala defineix la història com 'una novel·la d'aventures amb ingredients de literatura fantàstica i un clar rerefons ecologista'.

L'obra sortirà publicada a finals de 2008 per Barcanova, dins la col·lecció Sopa de Lletres, dirigida a lectors d'entre vuit i dotze anys.

Angle publica 'La ciutat de vidre'

Angle Editorial publica la novel·la gràfica 'Ciutat de vidre' basada en la novel·la homònima de Paul Auster i dibuixada per David Mazzuchelli.

La trama flueix entorn de la figura de Quinn, en altres temps poeta i ara, després de les morts de la seva esposa i el seu fill, escriptor de novel·la negra. Immers en la solitud enmig d’una ciutat bulliciosa, la seva vida trobarà un al·licient quan algú el truca insistentment a mitja nit, confonent-lo amb un detectiu anomenat Paul Auster. Quinn decidirà suplantar l’enigmàtic Auster i acceptar el cas de l’estrany personatge que li demana protecció davant del seu pare, un home amb un passat i un present ben foscos.

La Ventafocs vista per Joan Font

El Gran Teatre del Liceu presenta 'La Cenerentola', de Rossini, vista pels ulls de Joan Font, director de Comediants. Aquesta versió de 'La Ventafocs' es posarà en escena des de diumenge vinent, 23 de desembre, fins al 20 de gener. La producció compta amb uns dissenys escenogràfics i vestuaris molt imaginatius fets per Joan Guillén.

Joan Font ha volgut mostrar la Ventafocs com una dona en lluita: primer contra els personatges que l'envolten, el pare i unes germanes esperpèntiques, i després amb l'exterior, amb un món de l'aristocràcia que, al mateix temps, desencadena l'acció.

En aquest entorn hostil, el director ha decidit afegir-hi uns personatges: unes rates que representen una mena de coixí de la Ventafocs. 'Serveixen de fil conductor de la història -diu Font- i gairebé estan sobre l'escenari tota l'estona'. Si a la primera part són «normals», a la segona, un cop l'encanteri ha esclatat, agafen personalitat humana i generen, amb Alidoro, les transformacions màgiques 'Vam pensar en aquesta proposta abans que sortís el film Ratatouille!'

Segons Font, 'el conte original de Charles Perrault és ple d’elements fantasiosos que Rossini va tendir a dissimular o fins i tot eliminar, però sense acabar-ho d’aconseguir, perquè aquests elements estan en l’essència mateixa del text original. L’origen del conte de la Ventafocs va més enllà de Perrault i gairebé es pot considerar un mite de la humanitat: el conte ja existia en els egipcis'.

El director de Comediants afegeix: 'Rossini trasllada el conte a la mentalitat de la seva època, tot retocant, de passada, alguns detalls de la història original que resultaven insuperables per la censura de l’època: resultava impossible que una dona ensenyés un peu nu en un escenari i per això calia que la Ventafocs no perdés una sabata sinó un braçalet. Nosaltres hem volgut explicar la història d’una manera intemporal, en un espai indefinit que conté en si mateix la idea de metamorfosi, de canvi, de màgia que hi ha en l’essència del relat'.

'La Cenerentola' de Font és una coproducció de quatre teatres: el Gran Teatre del Liceu, l'Òpera Nacional de Gal·les (Cardiff), la Gran Òpera de Houston (on es va estrenar fa un any) i el Gran Teatre de Ginebra, on es farà al febrer. També viatjarà al Théâtre de la Monnaie, de Brussel·les, on inaugurarà la nova temporada.

La temporada vinent se'n farà una versió infantil igual com ja va passar amb 'La petita flauta màgica', produïda pels Comediants i de la qual ja s'han fet més de 500 funcions.

La història dels videojocs a Granollers

El Museu de Granollers presenta l'exposició 'GAME OVER: Tres mestres del videojoc', fins al 24 de febrer. La mostra, comissariada per Ricard Mas, vol ensenyar el pas d'aquesta forma d'entreteniment a l'art.

Per aconseguir-ho, es centra en les obres dels creadors de videojocs Shigeru Miyamoto -pare de 'Donkey Kong', 'Super Mario Bros' i 'The Legend of Zelda: Ocarina of Time'-; John D. Carmack II -responsable dels primers jocs d'acció en primera persona 'Wolfestein 3D', 'Doom' i 'Quake'-; i Will Wright -dissenyador dels programes de simulació 'Sim City', 'Sim Earth' i 'Sim Ant'.

Mitjançant jocs interactius, pantalles estàtiques, vídeos, documents i màquines, l'exposició segueix l'evolució del videojoc fins al llindar del segle XXI, de la mà d'aquests tres creadors emblemàtics, que representen el mateix paper que Méliès, Eisenstein i Griffith van jugar en l'aparició del cinema, o Leonardo, Rafael i Miquel Àngel, en la història de l'art. La mostra està adreçada a tots els públics, tant els interessats per l'art i la creativitat com els amants de les noves tecnologies i la mecànica del joc.

Calders a escena, a Tarragona

Demà es presentarà al Teatre El Magatzem de Tarragona, a les 20h, l'espectacle 'Invasions subtils', basat en contes de Pere Calders. L'obra, dirigida per Sergi Xirinacs, forma part del cicle 'Literatura a escena' fet en col·laboració amb la Biblioteca Pública de Tarragona. L'entrada és gratuïta.

Aquest espectacle es complementa amb una conferència a la Biblioteca de l'escriptor Xulio Ricardo Trigo, sobre l'obra de Calders, que tindrà lloc avui dimecres a les 18,30.

Clip d'aniversari d'Arthur C. Clarke

L'escriptor britànic Arthur C. Clarke ha celebrat els seus 90 anys penjant aquest clip a You Tube, enregistrat al seu domicili de Sri Lanka. Entre les moltes reflexions de l'escriptor hi ha la valoració del nostre nivell tecnològic actual: "La tecnologia és necessària, però insuficient per si sola per fer que els humans s'entenguin. Per això encara hi ha nombroses disputes i conflictes arreu del món. La tecnologia no servirà de res sense tolerància i compassió".

Clarke també manifesta els següents desitjos: Primer: "M'agradaria veure alguna prova de vida extraterrestre. Estic convençut que no estem sols a l'univers però encara espero que ET ens truqui i ens faci un senyal". Segon: "M'agradaria veure com apostem per les energies netes, ens oblidem de l'addicció al petroli i ens ocupem del canvi climàtic". Tercer: "Que la pau arribi a Sri Lanka, el meu país adoptiu, on agres conflictes han acabat amb la vida de més de 70.000 persones des del 1983".

En el document audiovisual, l'escriptor també assegura que "l'edat d'or de l'espai tot just ha començat", i pronostica que les pròximes cinc dècades milers de persones sortiran de l'òrbita terrestre i nombrosos planetes es convertiran en destins exòtics per als turistes.

Planeta editarà Dr. Slump en català

L'editora de manga de PlanetaDeAgostini Annabel Espada va confirmar a Japanzone.cat que, durant el 2008, es publicarà en català la sèrie 'Dr. Slump', d'Akira Toriyama, seguint la publicació original japonesa a tot color. També s'editaran quatre toms nous de 'Detectiu Conan', de Gosho Aoyama, degut a la bona rebuda dels quatre primers.

En aquests moments es troba als mercats la reedició de la popular sèrie 'Bola de Drac', també de Toriyama.

Keroro i Frank Miller, a Norma

El director general de Norma Editorial, Óscar Valiente, ha avançat en una entrevista a Japanzone.cat alguns dels títols que treurà en català el 2008. Valiente va avançar l'edició del manga amb les aventures de l'alienígena 'Keroro', de Mine Yoshizaki -sèrie d'animació que s'emet al K3-, la sèrie 'Sin City' i l'àlbum '300', ambdós de Frank Miller. També podria traduir-se al català 'Blacksad', de Juanjo Guarnido i Juan Díaz Canales.

De moment, Norma acaba d'activar el domini normaeditorial.cat, per a les publicacions que fa en català.

Expo sobre J.G. Ballard al CCCB

El CCCB presentarà el 22 de juliol de 2008 l'exposició 'J.G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenni'. La mostra, que es podrà visitar fins el 9 de novembre, estarà comissariada per Jordi Costa.

L'exposició vol ser un recorregut a través de l'univers creatiu de J.G. Ballard: els seus temps i les seves obsessions, la seva dissecció de les claus secretes de la contemporaneïtat, les petjades de la seva trajectòria vital en la seva obra de ficció, els seus referents artístics i literaris i les seves intuïcions precises i desencantades d'una vida futura regida pels conceptes de l'antiutopia asèptica i la catàstrofe.

La mostra inclourà els apartats 'What I believe'; 'De Xangai a Shepperton'; 'Paisatges del somni'; 'L'espai interior'; 'Zona de catàstrofe'; 'Tecnologia i pornografia'; 'Asèpsia i neo barbàrie'; 'Epíleg'; 'Zona bibliogràfica' i 'Art ballardià'.

J.G. Ballard ha estat una gran influència en creadors de totes les disciplines -del cine fantàstic i l'art a la música industrial-. L'escriptor és autor, entre moltes altres, de les novel·les 'L'imperi del sol' i 'Crash', dutes a la pantalla per Spielberg i David Cronenberg.