1 de març del 2008

Les memòries de Joaquim Muntañola

El dibuixant Joaquim Muntañola (Barcelona, 1914) ha escrit el volum 'La memòria fa pessigolles', publicat per Angle Editorial.

La presentació del volum tindrà lloc el 10 de març, a les 19:30, a la Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62). El ninotaire, que assistirà a l'acte, serà presentat pel periodista Xavier Grasset i el dibuixant Kap.

Muntañola, autor polifacètic i creador de personatges com 'Josetxu el Vasco' o 'El Professor Pitoff', passa revista a la seva trajectòria ,en un text amb més de 100 dibuixos en color fets expressament i cinc caricatures de companys de feina.

El 2006, l'autor va protagonitzar l'exposició retrospectiva 'Muntañola. L'art de viure, l'art de riure', al Museu de Granollers. El 2004, Cossetània Edicions li reeditava el western 'Han arribat dos homes', que havia aparegut a la revista En Patufet, l'any 1937.

Moret troba obsoleta la ciència-ficció

El discurs no és nou: la ciència-ficció és un invent caduc. Els avenços tecnològics del dia a dia li han passat la mà per la cara.

Autors del gènere, com J.G. Ballard, ja ho havien dit fa anys. L'escriptor Xavier Moret (Barcelona, 1952), en la seva columna d'El Periódico titulada Ciència Ficció, fa un diagnòstic semblant.

Moret escriu: 'Al pas que anem, potser és millor que els autors de Ciència Ficció comencin a valorar la possibilitat d'escriure novel.les realistes, policíaques o del gènere que vulguin, sempre que no sigui el que han practicat fins ara. I és que, llegint els diaris, fa la impressió que la realitat els supera de llarg. Repassem: una sonda busca aigua al planeta Mart, una empresa es fa d'or venent parcel·les a la Lluna, un vaixell oceanogràfic planeja baixar a una fossa de 4.900 metres a l'oceà Atlàntic i, per acabar de reblar el clau, s'inaugura a les illes Svalbard, a mil quilòmetres del Pol Nord, un magatzem a prova de míssils on es guardaran 4,5 milions de llavors. És evident que tot plegat té a veure amb els anuncis apocalíptics sobre el canvi climàtic: veient que per aquí a la Terra les coses van mal dades, els científics es dediquen a buscar nous mons i s'inventen una versió postmoderna de l'Arca de Noè, una nevera gegant a la qual podran recórrer els comptats supervivents que quedin quan la humanitat se'n vagi en orris. El que deia: la Ciència No Ficció s'està menjant l'espai de la Ciència Ficció. "He vist coses que no em creuríeu", deia el replicant Roy Batty, a Blade Runner. Per sort, la novel.la és de l'any 1968 i la pel·lícula del 1982, perquè si pronunciés ara aquesta frase, s'arriscaria que algun espavilat li digués: "Ah, sí, ja ho he llegit al diari". Tot va molt de pressa, i mentre els científics suplanten el rol dels escriptors futuristes, fa la impressió que un dia d'aquests apareixerà un profeta clarivident que, posant els ulls en blanc, pronunciarà la frase definitiva: "L'últim, que apagui el llum".'

Tot és opinable, per descomptat. Nomes un petit però: a la novel·la de Philip K. Dick, Roy Baty no empra mai el monòleg que va popularitzar Rutger Hauer a 'Blade Runner'.

Un espectre lletraferit al TNC

La Sala Tallers del TNC acull, del 6 al 30 de març, la comèdia 'Un fill, un llibre, un arbre', de Jordi Silva (Barcelona, 1973). L'obra, dirigida per Antonio Calvo, parteix de la dita que proclama que tothom, abans de morir, hauria de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre.

Pep Anton Muñoz dóna vida a l'Amadeu, l'espectre d'un escriptor, mort fa dos anys, que empeny quatre personatges -Pep, Maria, Elisabeth i Antoni- a assolir aquestes fites. Mentrestant, ell s’ho mira tot des del seu jardí–purgatori particular, tenint cura dels seus bonsais, amb la parsimònia de qui ja només li queda viure en el record d’aquells que el van conèixer.

29 de febrer del 2008

Versió teatral de H.G. Wells, a Girona

La companyia Dimitri Ialta estrena demà dissabte (22.00 h) i diumenge (19.00 h), a la sala La Planeta de Girona, l'adaptació teatral de la narració 'La porta del mur', de H.G. Wells. Els intèrprets són un ballarí (Andreu Badii) i un actor (Francesc Ten), que dialoguen des de dos plans diferents, la imaginació, la ficció i la realitat.

'La porta del mur' explica la història de Lionel Wallace, un home que emprèn un viatge arriscat cap al passat. La porta del títol és verda en un mur blanc que condueix a «realitats immortals», a un jardí on tot és bell, una mena de paradís en què regna la felicitat. El protagonista només travessa la porta una vegada en la seva infància i, tot i desitjar-ho amb totes les seves forces, no la torna a travessar més, malgrat tenir-ne diverses oportunitats.